Retratava al Josep Olivé Escarrré i a un veí que passejava el gos davant el casalot de la Torre Salbana, com quasi sempre ens havia precedit 101 abans el Josep Salvany i Blanch, que ens deixava un valuossíssim testimoni dels primers decennis del segle XX.
![]()
![]()
La descripció tècnica ens diu; casal neogòtic, amb torre de planta circular, possiblement del segle XI. Edifici construït a partir de la part baixa d'una torre alt medieval i d'una masia a dues vessants que pot datar del segle XVII. La façana és a un dels costats majors de l'antiga masia i aprofita l'antiga torre medieval, amb part d'època romànica i el coronament neomedieval, per donar-se un aire de castell. Aquesta façana, aprofitant la pedra mal escairada dels murs anteriors i algunes intercalacions de maó, fou refeta totalment amb criteris neogòtics. La pedra antiga s'arrebossà i s'imitaren carreus ben escairats. Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l'antiga. La porta al recinte és ferrada, d'arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.
El nom Salbana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle XVI i principis del XVII, els Salbà. La baronessa de Rialb, senyora de Salbà, es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll. Per llur filla, casada amb Galceràn de Pinós, la senyoria de la torre passà aMiquel d'alentorn i posteriorment a la seva descendència, anomenada Galceràn. El 1785 morí Esteve Galceràn, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salbana, casat amb Mª Josefa Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josefa, casada amb Josep Mª Sarriera i continuà en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà.
![]()
A l'escut de la façana, on reposa un ocell en aquell moment, apareix SALVANA, la torre era coneguda com a Torre d'Eles fins a l'any 1628
Em diuen de l'Arxiu Gavin que els consta com a desapareguda a la Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló una Capella-Oratori d'advocació desconeguda, sol·licitada al Bisbat per Bàrbara Lloret.
La descripció tècnica ens diu; casal neogòtic, amb torre de planta circular, possiblement del segle XI. Edifici construït a partir de la part baixa d'una torre alt medieval i d'una masia a dues vessants que pot datar del segle XVII. La façana és a un dels costats majors de l'antiga masia i aprofita l'antiga torre medieval, amb part d'època romànica i el coronament neomedieval, per donar-se un aire de castell. Aquesta façana, aprofitant la pedra mal escairada dels murs anteriors i algunes intercalacions de maó, fou refeta totalment amb criteris neogòtics. La pedra antiga s'arrebossà i s'imitaren carreus ben escairats. Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l'antiga. La porta al recinte és ferrada, d'arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.
El nom Salbana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle XVI i principis del XVII, els Salbà. La baronessa de Rialb, senyora de Salbà, es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll. Per llur filla, casada amb Galceràn de Pinós, la senyoria de la torre passà aMiquel d'alentorn i posteriorment a la seva descendència, anomenada Galceràn. El 1785 morí Esteve Galceràn, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salbana, casat amb Mª Josefa Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josefa, casada amb Josep Mª Sarriera i continuà en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà.
A l'escut de la façana, on reposa un ocell en aquell moment, apareix SALVANA, la torre era coneguda com a Torre d'Eles fins a l'any 1628
Em diuen de l'Arxiu Gavin que els consta com a desapareguda a la Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló una Capella-Oratori d'advocació desconeguda, sol·licitada al Bisbat per Bàrbara Lloret.