Anava a retratar a primeres hores d’una tarda d’hivern del mes fe gener de 2015, l’edifici que s’aixecava l’any 1898, pensem que per decisió d’Emília Carles Tolrà, 1ra marquesa de Sant Esteve de Castellar.
![]()
![]()
Formava part de les Escoles del Patronat Tolrà, i donava continuïtat a l’ensenyament escolar , que malgrat no trobava l’espai físic on la mestra Agustina Llamas impartia les classes, es donava ja a Sant Feliu del Racó.
Maria Camps Roca exercirà de mestra en el període 1888-1920, ella serà doncs la que posarà en marxa el centre.
Maria Victòria Ventura Guixà, natural dels Hostalets de Pierola, se’n farà càrrec fins l’any 1961.
Lluïsa Altés la substituirà fins el 30 d’agost de 1969
Des d’aquella data i fins al tancament del centre, que coincidirà amb la seva jubilació, se’n va fer càrrec Rosa Castellet Salamó.
La casa del mestre, acollirà als primers emigrants magribins.
L’edifici és avui alhora que una dependència municipal, la seu d’una entitat : http://castellar.ppe.entitats.diba.cat/diba_entitat/associacio-dapicultors-de-barcelona/ i , alhora ha recuperat la seva primigènia activitat docent : http://www.lactual.cat/cat/notices/2013/05/l_institut_castellar_prepara_la_segona_edicio_del_cicle_de_jardineria_i_el_modul_gestio_admin_10230.php
No en tinc cap certesa, i és per tant una hipòtesis, en aquella època però, l’Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1921), era l’arquitecte de ‘capçalera’ de la casa Tolrà, que s’ocupava fins de fer un edifici per als ‘safarejos públics’; trobeu descabellat pensar que se li va demanar – si més no – el projecte tècnic de l’edifici de les escoles ?.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Formava part de les Escoles del Patronat Tolrà, i donava continuïtat a l’ensenyament escolar , que malgrat no trobava l’espai físic on la mestra Agustina Llamas impartia les classes, es donava ja a Sant Feliu del Racó.
Maria Camps Roca exercirà de mestra en el període 1888-1920, ella serà doncs la que posarà en marxa el centre.
Maria Victòria Ventura Guixà, natural dels Hostalets de Pierola, se’n farà càrrec fins l’any 1961.
Lluïsa Altés la substituirà fins el 30 d’agost de 1969
Des d’aquella data i fins al tancament del centre, que coincidirà amb la seva jubilació, se’n va fer càrrec Rosa Castellet Salamó.
La casa del mestre, acollirà als primers emigrants magribins.
L’edifici és avui alhora que una dependència municipal, la seu d’una entitat : http://castellar.ppe.entitats.diba.cat/diba_entitat/associacio-dapicultors-de-barcelona/ i , alhora ha recuperat la seva primigènia activitat docent : http://www.lactual.cat/cat/notices/2013/05/l_institut_castellar_prepara_la_segona_edicio_del_cicle_de_jardineria_i_el_modul_gestio_admin_10230.php
No en tinc cap certesa, i és per tant una hipòtesis, en aquella època però, l’Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1921), era l’arquitecte de ‘capçalera’ de la casa Tolrà, que s’ocupava fins de fer un edifici per als ‘safarejos públics’; trobeu descabellat pensar que se li va demanar – si més no – el projecte tècnic de l’edifici de les escoles ?.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com