Quan retratava l’església de Sant Andreu de l’Estanyol, pensava que tenia al davant ‘l’església perfecta’.
![]()
L’enciclopèdia Catalana en relació a l‘ Estanyol recull ; poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell – riu que té l’alt honor d’haver inundat l’estació del AVE de Girona , mostra palesa de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA - al sud del terme.
Del topònim ESTANYOL, trobava , estany petit, llacuna , etimològicament evoluciona del llatí stagnĕŏlu, diminutiu de stagnu, mateix significat.
Llegia que l’església parroquial de Sant Andreu fou reconstruïda l’any 1704. Malgrat el lloc és esmentat ja l’any 922, i hi ha notícia de l’existència d’un castell.
La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor; Pica baptismal Realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 metres d'alçada i la boca fa 69 centímetres de diàmetre.
El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó.
![]()
A la dreta s'alça el campanar exempt de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal. Hom defensa la tesis que el campanar exercís originàriament funcions de guàrdia i bada, i fins que formes part del Castell de l’Estanyol.
![]()
Al seu costat dret hi ha el cementiri.
![]()
Conserva el comunidor, al que dedicava un article.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’enciclopèdia Catalana en relació a l‘ Estanyol recull ; poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell – riu que té l’alt honor d’haver inundat l’estació del AVE de Girona , mostra palesa de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA - al sud del terme.
Del topònim ESTANYOL, trobava , estany petit, llacuna , etimològicament evoluciona del llatí stagnĕŏlu, diminutiu de stagnu, mateix significat.
Llegia que l’església parroquial de Sant Andreu fou reconstruïda l’any 1704. Malgrat el lloc és esmentat ja l’any 922, i hi ha notícia de l’existència d’un castell.
La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor; Pica baptismal Realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 metres d'alçada i la boca fa 69 centímetres de diàmetre.
El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó.
A la dreta s'alça el campanar exempt de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal. Hom defensa la tesis que el campanar exercís originàriament funcions de guàrdia i bada, i fins que formes part del Castell de l’Estanyol.
Al seu costat dret hi ha el cementiri.
Conserva el comunidor, al que dedicava un article.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com