Retratava amb dificultats la façana de l’església parroquial de Bellmunt del Priorat i/o de Ciurana, advocada a Santa Llúcia, malgrat la tradició minera de la població, tradicionalment sota el Celestial patronatge de Santa Bàrbara , la descripció tècnica ens diu ; sòlida construcció de tres naus i creuer no sobresortit, amb absis poligonal. El cos central és de tres trams, amb cor a la primera. Les naus laterals són separades per pilastres i arcs de mig punt. D'un fris continu arrenca la volta, de mig punt amb llunetes i cúpula a la intersecció amb el creuer, amb quatre obertures. El campanar, de planta octogonal i de dos cossos, és al peu del temple. A la façana cal destacar una finestrella amb la data de 1815, un ull de bou i la portalada, de pedra. La porta, entre falses columnes, és d'arc rebaixat i rematada per un guardapols que envolta una fornícula on hi ha una imatge moderna de Santa Llúcia.
![]()
![]()
Llegia que l’edifici actual substituí una construcció anterior de principis del segle XVII. Les obres s'iniciaren el 1814 i, després d'una petita paralització, continuaren el 1816. Fou beneïda el primer de febrer del 1818 i traslladades les imatges des de l'antic temple.
![]()
Santa Llúcia Fou elevada de Vicaria – ens agradarà saber la població de la que depenia - a Església parroquial el març de 1867.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, Bellmunt superava el miler d’habitants, molts d’ells miners cansats del regim quasi feudal en que se’ls feia viure, això explica que foren desmuntats els altars i cremats a la plaça, així com l'orgue. També es destruïren les campanes.
Els altars actuals són una reproducció dels anteriors.
Les dades de l’Arquebisbat duien que el rector és Mn. Josep M. Alegret Bellmunt.
El vicari, Mn. Antonio Rosario Jové.ç
I, la senyora Rosa Maria Secall Bauló, laica amb missió pastoral.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que l’edifici actual substituí una construcció anterior de principis del segle XVII. Les obres s'iniciaren el 1814 i, després d'una petita paralització, continuaren el 1816. Fou beneïda el primer de febrer del 1818 i traslladades les imatges des de l'antic temple.
Santa Llúcia Fou elevada de Vicaria – ens agradarà saber la població de la que depenia - a Església parroquial el març de 1867.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República, Bellmunt superava el miler d’habitants, molts d’ells miners cansats del regim quasi feudal en que se’ls feia viure, això explica que foren desmuntats els altars i cremats a la plaça, així com l'orgue. També es destruïren les campanes.
Els altars actuals són una reproducció dels anteriors.
Les dades de l’Arquebisbat duien que el rector és Mn. Josep M. Alegret Bellmunt.
El vicari, Mn. Antonio Rosario Jové.ç
I, la senyora Rosa Maria Secall Bauló, laica amb missió pastoral.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com