Trobava en relació a l’església de Salitja ; data del segle XVIII, i està construïda sobre una església anterior, segurament romànica, el campanar data de l'any 1598 , i pertanyia a l'església primitiva, la descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi trobem un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i l'òcul, es troben desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els carreus ben escairats angulars vistos. A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742. L'interior és d'una sola nau amb volta d'arc de mig punt de quatre trams amb llunetes. A banda i banda hi ha les capelles amb altars i imatges força modernes, ja que els retaules originals van desaparèixer en l’incendi que es produïa l'any 36, com a conseqüència de la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, als que l’església catòlica donava suport. Dues de les pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions "DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta i la capçalera poligonal de tres tramades conté un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la Verge Maria. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de pedra ben escairada vista. El campanar es troba adossat a la façana nord. És de torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543.
Trobava la porta oberta perquè coincidia amb les persones que s’ocupen de la neteja, que em permetien retratar-ne l’interior.
M’arribava fins al Cementiri, visible des del lloc on s’alça l’església.
Us deixo un enllaç als goigs :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-en-honor-de-maria-assumpta.html
El topònim Salitja és segons el diccionari català valència balear, d’etimologia desconeguda, s’especula però, en qui sigui potser derivat del llatí salĭce, ‘salze’. Les formes documentades en l'edat mitjana són Seliga (a. 1019 i 1246), Saliga (a. 1245), Salija (a. 1279), Saligia (a. 1379).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava la porta oberta perquè coincidia amb les persones que s’ocupen de la neteja, que em permetien retratar-ne l’interior.
M’arribava fins al Cementiri, visible des del lloc on s’alça l’església.
Us deixo un enllaç als goigs :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-en-honor-de-maria-assumpta.html
El topònim Salitja és segons el diccionari català valència balear, d’etimologia desconeguda, s’especula però, en qui sigui potser derivat del llatí salĭce, ‘salze’. Les formes documentades en l'edat mitjana són Seliga (a. 1019 i 1246), Saliga (a. 1245), Salija (a. 1279), Saligia (a. 1379).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com