ORIGEN DEL TIÓ.

He de dir que devia somniar-ho perquè no recordo ara l’article en el que recollia els costum d’embolcallar els arbres i colpejar-los per a treure’ls el fred. Això succeïa en un entorn animista, en el que TOT ESTÀ VIU, i tot reacciona als actes i/o efectes que rep.

Això succeïa està clar en els hiverns molt i molt freds, i els arbres es salvaven així de morir gelats, a la primavera i/o a l’estiu, agrien aquest esforç amb l’aportació dels seus fruits al manteniment de les altres especies.

Tinc el costum de posar títols que no sempre permeten als cercadors ‘inhumans’ relacionar-los amb els termes d’una cerca posterior. Si trobeu algun article meu que ho expliqui sou pregats de fer-me’l arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.


Tot plegat ve de la posició quasi amorosa en la que aconseguia captar al meu net Pere Salas Mora, damunt del tió que ahir nit, ens portava els torrons als adults, i alguna cosa a la quitxalla perquè – mal estar dir-ho – em caigut en els paranys del món d’avui, i ni que sigui petit, també els menuts reben algun regal del tió.

Ah!, i el dia de Nadal, tothom cal que estreni alguna cosa, recordeu que :‘qui no estrena per Nadal, no res val‘.

I això, que l’origen del tió estaria en les arrels de la nostra cultura, i que cal que ens esforcem per mantenir-les.

Bon Nadal!