L'Angels Ribalta Masats retratava el Santuari al qual l'any 1409 es concedeix la llicència, i començaven les obres per erigir una capella en honor a la Mare de Déu dels Àngels que finalitzen l'any 1423.
Després del 1700 se'n fa una altra de nova planta acabada el 1735.
Durant la guerra del francès l'edifici fou incendiat.
L'any 1814 es tornen a iniciar les obres que no s'acaben fins al tercer quart del segle XIX.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, amb la complicitat de la Jerarquia Catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou convertida en caserna militar.
A la dècada dels 60 l'arquitecte Narcís Negre Tibau va fer les reformes definitives.
![]()
La descripció tècnica ens diu; església d'una sola nau coberta amb volta de canó de llunetes, dues capelles a l'esquerra amb volta de creueria i absis poligonal, la façana, precedida d'una gran escalinata, està dividida per pilastres de tres cossos verticals i al central hi ha el portal amb arquitrau, amb fornícula i creu al capdamunt, i a la part alta un rosetó. Al costat dret s'alça un campanar d'espadanya.
![]()
A l'interior, a la dreta hi ha una gran escalinata que mena al cambril amb la imatge de la Verge, sota una cúpula motllurada i pintada, que es visualitza des de la nau per una obertura de mig punt. Als peus, al costat del cancell de fusta, hi ha l'escala que porta al cor i tribunes, amb balustrada, i el departament d'exvots, al fons. El parament és emblanquinat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Després del 1700 se'n fa una altra de nova planta acabada el 1735.
Durant la guerra del francès l'edifici fou incendiat.
L'any 1814 es tornen a iniciar les obres que no s'acaben fins al tercer quart del segle XIX.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, amb la complicitat de la Jerarquia Catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou convertida en caserna militar.
A la dècada dels 60 l'arquitecte Narcís Negre Tibau va fer les reformes definitives.
La descripció tècnica ens diu; església d'una sola nau coberta amb volta de canó de llunetes, dues capelles a l'esquerra amb volta de creueria i absis poligonal, la façana, precedida d'una gran escalinata, està dividida per pilastres de tres cossos verticals i al central hi ha el portal amb arquitrau, amb fornícula i creu al capdamunt, i a la part alta un rosetó. Al costat dret s'alça un campanar d'espadanya.
A l'interior, a la dreta hi ha una gran escalinata que mena al cambril amb la imatge de la Verge, sota una cúpula motllurada i pintada, que es visualitza des de la nau per una obertura de mig punt. Als peus, al costat del cancell de fusta, hi ha l'escala que porta al cor i tribunes, amb balustrada, i el departament d'exvots, al fons. El parament és emblanquinat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com