Ens adreçàvem el Juan Navazo Montero i l'Antonio Mora Vergés, fins a la urbanització del Niu, prop de llit del Calders, on ens indicaven el camí fins a l'església de Sant Vicenç, dit de Bellveí i/o de Calders; la crònica històrica ens explica que la primera notícia que en tenim és la del testament de Guillem de Ramon de Calders, del 1107, que al deixar els seus béns, reparteix la meitat dels mateixos entre Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, i Sant Andreu de Calders.
A partir del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Sant Vicenç de Calders, i ho va ser fins a l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa, segons ens expliquen fins a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel General Francisco Franco Bahamonde , contra el Govern de la II República Española, amb l'aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
![]()
Trobava una magnífica imatge en blanc i negre de la que ens agradarà tenir dades del seu autor, i del període concret en què es feia, a l'email coneixercatalunya@gmail.com
M'explicava la Magdalena Girbau Altarriba, de 86 anys, nascuda a la casa, que aquesta va ser aixecada pel propietari de la terra, el Solervicens, que té o tenia finques que de forma contínua arribaven fins al terme de Granera, al cap d'uns anys va esdevenir una masoveria més - de les moltes que tenia aleshores aquesta família - , l'edifici no va tenir mai la funció de Rectoria, ja que no hi residia cap eclesiàstic, i les funcions litúrgiques les duia a terme l'Ordinari de Calders, o prèvia la seva autorització, qualsevol prevere presentat pels Solervicens.
Pel que fa a la datació de la fotografia és anterior a l'any 1936, sense més concreció.
Per les anotacions fetes en les Visites Pastorals es sap que hi havia l'altar de Sant Isidre i el de Santa Maria Gasela, a més de l'altar Major. Al costat, i al cantó nord, hi tenia el cementiri. Al cantó de ponent, a pocs metres de l'església, s'hi va construir una casa i molí, avui també enrunats.
![]()
![]()
Del molí i la casa resten avui alguns murs, quasi embolcallats per la vegetació com succeeix al runam de l'església de Sant Andreu, del que costa identificar les parets laterals, i l'absis; cosa que no succeïa - encara - l'any 2005 , com podeu apreciar en la imatge de la Galeria Fotogràfica del Moianès.
Demanava a l'Arxiu Gavin imatges anteriors, a les que aconseguíem i que reflecteixen l'actual situació d'absoluta ruïna de l'església sufragània de Sant Andreu de Bellveí o de Calders, m'enviaven dues imatges datades el 23-V-1970.
En la primera s'aprecia que el sostre ja havia caigut, però l'interior es conservava relativament net de vegetació.
![]()
En la segona podem veure l'absis en la seva totalitat.
![]()
La caiguda del model de producció en ' colònies' implicava la marxa de la quasi totalitat de les persones que vivien en aquestes contrades, dit això: no s'escapa a ningú que la pràctica religiosa queia escandalosament quan el poble tenia la percepció que el feixisme s'havia acabat, tampoc que des de determinades opcions polítiques això s'ha traduït en un arraconament - en el millor dels casos - d'aquest Patrimoni Històric, que ha propiciat ensems el seu desconeixement per a moltes persones.
La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.
Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
A partir del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Sant Vicenç de Calders, i ho va ser fins a l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa, segons ens expliquen fins a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel General Francisco Franco Bahamonde , contra el Govern de la II República Española, amb l'aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica, excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
Trobava una magnífica imatge en blanc i negre de la que ens agradarà tenir dades del seu autor, i del període concret en què es feia, a l'email coneixercatalunya@gmail.com
M'explicava la Magdalena Girbau Altarriba, de 86 anys, nascuda a la casa, que aquesta va ser aixecada pel propietari de la terra, el Solervicens, que té o tenia finques que de forma contínua arribaven fins al terme de Granera, al cap d'uns anys va esdevenir una masoveria més - de les moltes que tenia aleshores aquesta família - , l'edifici no va tenir mai la funció de Rectoria, ja que no hi residia cap eclesiàstic, i les funcions litúrgiques les duia a terme l'Ordinari de Calders, o prèvia la seva autorització, qualsevol prevere presentat pels Solervicens.
Pel que fa a la datació de la fotografia és anterior a l'any 1936, sense més concreció.
Per les anotacions fetes en les Visites Pastorals es sap que hi havia l'altar de Sant Isidre i el de Santa Maria Gasela, a més de l'altar Major. Al costat, i al cantó nord, hi tenia el cementiri. Al cantó de ponent, a pocs metres de l'església, s'hi va construir una casa i molí, avui també enrunats.
Del molí i la casa resten avui alguns murs, quasi embolcallats per la vegetació com succeeix al runam de l'església de Sant Andreu, del que costa identificar les parets laterals, i l'absis; cosa que no succeïa - encara - l'any 2005 , com podeu apreciar en la imatge de la Galeria Fotogràfica del Moianès.
Demanava a l'Arxiu Gavin imatges anteriors, a les que aconseguíem i que reflecteixen l'actual situació d'absoluta ruïna de l'església sufragània de Sant Andreu de Bellveí o de Calders, m'enviaven dues imatges datades el 23-V-1970.
En la primera s'aprecia que el sostre ja havia caigut, però l'interior es conservava relativament net de vegetació.
En la segona podem veure l'absis en la seva totalitat.
La caiguda del model de producció en ' colònies' implicava la marxa de la quasi totalitat de les persones que vivien en aquestes contrades, dit això: no s'escapa a ningú que la pràctica religiosa queia escandalosament quan el poble tenia la percepció que el feixisme s'havia acabat, tampoc que des de determinades opcions polítiques això s'ha traduït en un arraconament - en el millor dels casos - d'aquest Patrimoni Històric, que ha propiciat ensems el seu desconeixement per a moltes persones.
La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.
Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com