Coincidíem el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés amb mossèn Mario Jurado Viceira, administrador parroquial de Sant Salvador de Polinyà, que ens permetia accedir a l'interior del temple situat al nord de la població en la cresta d'una petita carena que separa les rieres de Can Rovira i de Can Serra, presidint tot el poble, i que és un dels valors històrics més importants de Polinyà, per la seva antiguitat i pel seu valor arquitectònic.
![]()
![]()
L'Església actual, molt transformada , conserva encara part de la primitiva estructura romànica, consagrada l'any 1122, tot i que ja es troba documentada des de mitjans del segle XI, té una estructura d'una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes i un campanar de base quadrada. L'única porta original que resta és la que dóna accés al campanar, des de la nau pel mur nord. És de petites dimensions i té arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. L'actual porta d'accés, situada al mur de migdia, malgrat continuar en el lloc original, ha estat totalment transformada.
Amb motiu d'unes obres que es realitzaran a la segona dècada del segle XX, es varen descobrir, sota l'embrancament, unes interessants pintures murals. Cap al 1930, el col·leccionista barceloní Joan Prats i Tomàs (1901-1973), finançava, a benefici del Museu Diocesà de Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi d'un fragment per a la seva col·lecció privada. A la seva mort aquest fragment també es posà a disposició del Museu Diocesà, on ara es poden veure junt amb la resta, després d'estar durant uns anys al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Ens deia el mossèn que les restes d'aquestes pintures "in situ", especialment a l'intradós de l'arc, no són les originals, la crònica deia de les pintures romàniques de Polinyà, datades de la primera meitat del segle XII, són d'una gran expressivitat en les seves formes, estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret; les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1116 i 1137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà, s'atribueixen també al mateix autor les de Cardona i les d'Osormort. Les pintures que formaven la decoració de Sant Salvador de Polinyà , les de l'absis, de la meitat meridional de la nau i de l'arc triomfal, es conserven, totes al Museu Diocesà de Barcelona
![]()
Al mur cilíndric de l'absis, es pot veure l'anunciació, la visitació i la nativitat, amb l'escena del bany amb les llevadores, i finalment l'anunciació als pastors. Al mur meridional només es pot identificar l'escena de Jesús davant Pilat, que es troba assegut en un tron. L'arc presenta, a la banda baixa, una figura dempeus, amb vestits eclesiàstics (casulla i estola adornada amb creus), i descalça, que porta una pedra a la mà dreta, motiu pel qual ha estat identificada amb Sant Esteve. La zona alta és decorada amb una tija ondulada amb fulles que té origen en un calze o copa. Pel que fa a la iconografia, les escenes es poden agrupar en dos grans temes: un referent a la vida de Crist, amb els cicles de la nativitat i la passió, i un segon amb visions de l'apocalipsi. Dintre del cicle de la nativitat, veiem les escenes de l'anunciació, la visitació i la nativitat, representada a la manera bizantina, amb Maria sobre un llit i el Nen a part en un altre, mentre que Sant Josep hi té un paper molt marginal. Del llibre de l'Apocalipsi es poden veure uns quants detalls al conjunt mural de Polinyà. Primerament, la ja clàssica imatge de Crist entronitzat dintre d'una màndorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. També hi són presents les esglésies d'Àsia, els set canelobres d'or, l'Anell diví amb set ulls i el llibre dels set segells, i dos dels quatre genets, el segon amb l'espasa i el quart amb una llança.
Sant Salvador de Polinyà és un dels millors exemples al Vallès Occidental del ' Romànic proper'.
La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.
Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
L'Església actual, molt transformada , conserva encara part de la primitiva estructura romànica, consagrada l'any 1122, tot i que ja es troba documentada des de mitjans del segle XI, té una estructura d'una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes i un campanar de base quadrada. L'única porta original que resta és la que dóna accés al campanar, des de la nau pel mur nord. És de petites dimensions i té arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. L'actual porta d'accés, situada al mur de migdia, malgrat continuar en el lloc original, ha estat totalment transformada.
Amb motiu d'unes obres que es realitzaran a la segona dècada del segle XX, es varen descobrir, sota l'embrancament, unes interessants pintures murals. Cap al 1930, el col·leccionista barceloní Joan Prats i Tomàs (1901-1973), finançava, a benefici del Museu Diocesà de Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi d'un fragment per a la seva col·lecció privada. A la seva mort aquest fragment també es posà a disposició del Museu Diocesà, on ara es poden veure junt amb la resta, després d'estar durant uns anys al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Ens deia el mossèn que les restes d'aquestes pintures "in situ", especialment a l'intradós de l'arc, no són les originals, la crònica deia de les pintures romàniques de Polinyà, datades de la primera meitat del segle XII, són d'una gran expressivitat en les seves formes, estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret; les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1116 i 1137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà, s'atribueixen també al mateix autor les de Cardona i les d'Osormort. Les pintures que formaven la decoració de Sant Salvador de Polinyà , les de l'absis, de la meitat meridional de la nau i de l'arc triomfal, es conserven, totes al Museu Diocesà de Barcelona
Al mur cilíndric de l'absis, es pot veure l'anunciació, la visitació i la nativitat, amb l'escena del bany amb les llevadores, i finalment l'anunciació als pastors. Al mur meridional només es pot identificar l'escena de Jesús davant Pilat, que es troba assegut en un tron. L'arc presenta, a la banda baixa, una figura dempeus, amb vestits eclesiàstics (casulla i estola adornada amb creus), i descalça, que porta una pedra a la mà dreta, motiu pel qual ha estat identificada amb Sant Esteve. La zona alta és decorada amb una tija ondulada amb fulles que té origen en un calze o copa. Pel que fa a la iconografia, les escenes es poden agrupar en dos grans temes: un referent a la vida de Crist, amb els cicles de la nativitat i la passió, i un segon amb visions de l'apocalipsi. Dintre del cicle de la nativitat, veiem les escenes de l'anunciació, la visitació i la nativitat, representada a la manera bizantina, amb Maria sobre un llit i el Nen a part en un altre, mentre que Sant Josep hi té un paper molt marginal. Del llibre de l'Apocalipsi es poden veure uns quants detalls al conjunt mural de Polinyà. Primerament, la ja clàssica imatge de Crist entronitzat dintre d'una màndorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. També hi són presents les esglésies d'Àsia, els set canelobres d'or, l'Anell diví amb set ulls i el llibre dels set segells, i dos dels quatre genets, el segon amb l'espasa i el quart amb una llança.
Sant Salvador de Polinyà és un dels millors exemples al Vallès Occidental del ' Romànic proper'.
La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.
Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com