Retratava a la Rosa i a la Maria Jesús, davant d’aquest singularíssim – i poc conegut - edifici romànic de tipus llombard del segles XI-XII, del que se’n tenen noticies des de l’any 1072, malgrat que les primeres referències documentals són de 1101 i 1125.
La construcció típicament romànica, té dues fases diferenciades. La nau fins absis pot ser del segle XI i presenta la peculiaritat del mur que tanca el presbiteri, molt poc habitual a Catalunya.
La segona fase correspon a l'absis amb una tipologia d'entorn del segle XII.
Des del segle XII, l'església exercia funcions de parròquia. Sembla que va ser una de les parròquies més antigues de la zona, en un lloc de població ben conegut en l'època romana.
L'any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments, era sufragània de Santa Eulàlia de Ronçana, a causa del despoblament general de l'indret.
Al segle XV perd part de la seva feligresia, i per aquest motiu passa a dependre de la parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt; apareix documentalment citada com a Santa Justa d'Olivet, fent referència a la "domus" o casa forta que tenia a prop.
Curiosament és d’aquella apoca el retaule gòtic de la vida i martiri de les santes pintat per Rafael Vergós (~1460 + 1500 ), que la tradició diu que es va situar al fons del presbiteri, i que l’any 1916 va passar al Museu Diocesà de Barcelona, on – salvat de l’espoli genocida - es conserva.
L’any1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.
Al segle XVIII s'edificà la capella lateral del Roser.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya – l’anterior- el de 1936-39, va ser profanada i van desaparèixer – no per a tothom – ben mobles de valor, com el cas de Sant Julià en que s’esmenten varis objectes de culte, entre ells una capa vermella amb figures brodades.
L’any 1975 es va iniciar la reconstrucció - no apareix cap dada de l’arquitecte encarregat de l’obra, i sou pregats des d’ara a fer-nos-ho saber a l’emailconeixercatalunyas@gmail.com -. S’explica que va ser reconstruïda respectant la seva estructura inicial per iniciativa de la Parròquia de Sant Julià, comptant amb col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, famílies del poble i amics d’aquesta església.
El 14 de novembre de 1982 es declarava ‘oficialment’ inaugurada.