El Josep Salvany Blanch retratava aquesta església parroquial de Santa Coloma de Cervelló l'any 1917, i ho feia des d'una perspectiva que encara fora reproduïble el dia d'avui.
![]()
Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana d'aquest temple del qual ens diu la fitxa tècnica que és un edifici d'una nau, amb capelles laterals afegides al segle XVI, que es cobreixen amb volta d'arestes. Al lloc on devia haver-hi l'absis, a llevant, hom obrí el 1594 el portal actual, amb llinda monolítica i rebranques de pedra. La volta de la nau és de canó una mica apuntada. A ponent conserva l'aparell ben escairat en carreus (visibles a l'interior) d'un romànic tardà, de la fi del segle XII o primeria del segle XIII, i una finestra en forma de creu. L'ull de bou superior és més tardà. El campanar, de planta quadrada és a migdia, on hi ha també la sagristia moderna i, al sud-est, una construcció rectangular, coberta amb embigat que es comunica amb un pas elevat sobre el camí, d'arcs carpanells, que comunica l'església amb la rectoria propera.
![]()
L'informe del Bisbat explica que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb la col·laboració activa de la jerarquia Catòlica amb l'única excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) desaparegueren: el retaule barroc de la Immaculada, el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Anton; també desaparegué una casulla verda dels segles XVI- XVII.
Santa Coloma de Cervelló no disposa d'un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenia un cens de 225 persones abans de la creació de la colònia Güell, i malgrat assolir a 31.12.013 els 8.060 habitants, sembla no haver superat el ' complex d'inferioritat' , en relació a la instal·lació fabril que aixecava dins del terme l'Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), sota la direcció de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet ( Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926)amb la col·laboració d'altres notables tècnics de la seva època.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana d'aquest temple del qual ens diu la fitxa tècnica que és un edifici d'una nau, amb capelles laterals afegides al segle XVI, que es cobreixen amb volta d'arestes. Al lloc on devia haver-hi l'absis, a llevant, hom obrí el 1594 el portal actual, amb llinda monolítica i rebranques de pedra. La volta de la nau és de canó una mica apuntada. A ponent conserva l'aparell ben escairat en carreus (visibles a l'interior) d'un romànic tardà, de la fi del segle XII o primeria del segle XIII, i una finestra en forma de creu. L'ull de bou superior és més tardà. El campanar, de planta quadrada és a migdia, on hi ha també la sagristia moderna i, al sud-est, una construcció rectangular, coberta amb embigat que es comunica amb un pas elevat sobre el camí, d'arcs carpanells, que comunica l'església amb la rectoria propera.
L'informe del Bisbat explica que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb la col·laboració activa de la jerarquia Catòlica amb l'única excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) desaparegueren: el retaule barroc de la Immaculada, el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Anton; també desaparegué una casulla verda dels segles XVI- XVII.
Santa Coloma de Cervelló no disposa d'un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenia un cens de 225 persones abans de la creació de la colònia Güell, i malgrat assolir a 31.12.013 els 8.060 habitants, sembla no haver superat el ' complex d'inferioritat' , en relació a la instal·lació fabril que aixecava dins del terme l'Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), sota la direcció de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet ( Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926)amb la col·laboració d'altres notables tècnics de la seva època.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com