El Feliu Añaños i Masllovet, enamorat del Moianès, fins a l’extrem de mantenir de forma particular la pàgina moianes.net , em feia arribar unes fotografies i la crònica, d’una sortida que feia en companyia de la seva esposa Montserrat; ens trobàvem a l’Estany davant de les restes de la que havia sigut l’església romànica de Sant Pere, en terrenys de la masia de la Crosa i als peus del Puig de la Caritat.
![]()
Contemplàvem la pedra commemorativa que hi ha al costat del runam a on es llegeix: Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. “En recordança” II 1977.
![]()
Provinent d’aquesta església, hi ha, al museu del Monestir, una làpida mortuòria de la família Postius, en altres temps propietaris d’aquest paratge.
Ens explicaven que l’any 1700, amb motiu de la venda del terreny per part dels Postius, aquesta família va fer traslladar la resta de pedres i els ornaments interiors que configuraven aquesta esglesiola a la seva casa pairal situada a uns 5 quilometres del poble de l’Estany, actualment però , en terme de Muntanyola, per tal de reconstruir-la al costat del mas.
Volíem doncs iniciar el recorregut que probablement havien fets aquestes pedres en aquella època llunyana.
Travessàvem la carretera en direcció a la font Canaleta, hom diu que la gent de l’Estany ve a celebrar els títols del Barça en aquesta font.
Pel camí veiem primer a la dreta, entre camps, la masia de la Carrera i un cop iniciada la pujada en el revolt a mà esquerra i enfilada la casa de Senties. Un tros més enllà per un sender a l’esquerra que baixa arribaríem a la font Canaleta. Nosaltres seguim recta i al cap de pocs metres ja s’albira el gran mas Postius, avui casa de turisme rural.
Un cop a la casa, veiem la gran tasca de restauració feta pels actuals propietaris, tenint en compte que la casa va restar abandonada durant molts anys.
L’església, objectiu de la travessa, també ha estat restaurada, així com el seu interior, ens expliquen que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola , l’altar va ser cremat.
La capella no és d’estil romànic com la seva precursora, es van fer servir les pedres originals per refer-la amb l’estil que tenien la capelles de l’època
![]()
Destaquen en aquesta capella les dues entrades que té, una a baix pel públic en general i l’altra a dalt , on si accedeix per un petit pont que porta al cor. El portal superior servia per entrar els malalts o impedits de la casa directament des de la seva habitació, sense haver de baixar al pati.
A la casa, si la caminada us ha fet agafar gana, us poden servir un bon àpat!
Feliu Añaños Masllovet
Contemplàvem la pedra commemorativa que hi ha al costat del runam a on es llegeix: Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. “En recordança” II 1977.
Provinent d’aquesta església, hi ha, al museu del Monestir, una làpida mortuòria de la família Postius, en altres temps propietaris d’aquest paratge.
Ens explicaven que l’any 1700, amb motiu de la venda del terreny per part dels Postius, aquesta família va fer traslladar la resta de pedres i els ornaments interiors que configuraven aquesta esglesiola a la seva casa pairal situada a uns 5 quilometres del poble de l’Estany, actualment però , en terme de Muntanyola, per tal de reconstruir-la al costat del mas.
Volíem doncs iniciar el recorregut que probablement havien fets aquestes pedres en aquella època llunyana.
Travessàvem la carretera en direcció a la font Canaleta, hom diu que la gent de l’Estany ve a celebrar els títols del Barça en aquesta font.
Pel camí veiem primer a la dreta, entre camps, la masia de la Carrera i un cop iniciada la pujada en el revolt a mà esquerra i enfilada la casa de Senties. Un tros més enllà per un sender a l’esquerra que baixa arribaríem a la font Canaleta. Nosaltres seguim recta i al cap de pocs metres ja s’albira el gran mas Postius, avui casa de turisme rural.
Un cop a la casa, veiem la gran tasca de restauració feta pels actuals propietaris, tenint en compte que la casa va restar abandonada durant molts anys.
L’església, objectiu de la travessa, també ha estat restaurada, així com el seu interior, ens expliquen que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola , l’altar va ser cremat.
La capella no és d’estil romànic com la seva precursora, es van fer servir les pedres originals per refer-la amb l’estil que tenien la capelles de l’època
Destaquen en aquesta capella les dues entrades que té, una a baix pel públic en general i l’altra a dalt , on si accedeix per un petit pont que porta al cor. El portal superior servia per entrar els malalts o impedits de la casa directament des de la seva habitació, sense haver de baixar al pati.
A la casa, si la caminada us ha fet agafar gana, us poden servir un bon àpat!
Feliu Añaños Masllovet