Seguíem com en anteriors ocasions la petjada del Josep Salvany Blanch que visitava el santuari de la Mare de Déu de l' Abellera de Prades l'any 1921, en aquella data constaven al cens 898 habitants.
En blanc i negre - com tocava en aquella època - retratava el Josep la porta que barra l'accés, la façana de l'església, i la imatge de la Marededéu.
![]()
![]()
![]()
A nosaltres en deien al bar Tomaset a la Plaça de l'Església de Santa Maria, que l'Ajuntament encara no els havia confiat la clau - el divendres 3.10.2014 - sembla que per motius relacionats amb algun acte irrespectuós i/o il·legal al clos l’Abellera. No eren certament les millors notícies per a qui havia fet un llarguíssim viatge des de Castellar del Vallès, malgrat això però, enfilàvem el camí cap al Santuari.
![]()
![]()
En color - com ara toca - retratava al Josep Olivé Escarré davant la porta que barra - per nosaltres avui de forma definitiva l'accés - i retratava la façana des d'una reixeta que em feia recordar la foto típica d'aquesta tardor a Catalunya, simbolitzada amb l'urna dins d'una gàbia davant la façana de la Generalitat de Catalunya.
![]()
Trobava que segons la tradició la imatge de la Mare de Déu va ser trobada, per un pastor quan anava a cercar mel.
En aquest recinte , que té una clara relació amb l'activitat eremítica del Montsant, als voltants de l'any 1484 hi visqué Fra Bernat Boïl, que va ser nomenat primer vicari apostòlic a les Índies Occidentals i que, com a tal, acompanyà Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
El primer edifici es va construir el 1570, i el 1578 s'hi va afegir el campanar. Consta d'una sola nau i en el seu exterior lateral hi ha unes vistes espectaculars sobre les valls i muntanyes properes.
L'ermita està incrustada en una cinglera, aprofitant una cova que havia servit d'aixopluc a ermitans, segueix les directrius del gòtic tardà, amb portal adovellat, dues finestres per banda i campanar de doble espadanya. Té una sola nau de 13 per 6 metres d'ample. Es va afegir a la capçalera un cambril on es venerava a la Verge de l'Abellera, obra d'alabastre policromat d'estil gòtic tardà popular.
Llegia que en aquest indret s'hi va refugiar la reina Margarida de Prades, dada aquesta que no confirma la seva biografia.
Prades tancava l'any 2013 amb 660 habitants.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com
En blanc i negre - com tocava en aquella època - retratava el Josep la porta que barra l'accés, la façana de l'església, i la imatge de la Marededéu.
A nosaltres en deien al bar Tomaset a la Plaça de l'Església de Santa Maria, que l'Ajuntament encara no els havia confiat la clau - el divendres 3.10.2014 - sembla que per motius relacionats amb algun acte irrespectuós i/o il·legal al clos l’Abellera. No eren certament les millors notícies per a qui havia fet un llarguíssim viatge des de Castellar del Vallès, malgrat això però, enfilàvem el camí cap al Santuari.
En color - com ara toca - retratava al Josep Olivé Escarré davant la porta que barra - per nosaltres avui de forma definitiva l'accés - i retratava la façana des d'una reixeta que em feia recordar la foto típica d'aquesta tardor a Catalunya, simbolitzada amb l'urna dins d'una gàbia davant la façana de la Generalitat de Catalunya.
Trobava que segons la tradició la imatge de la Mare de Déu va ser trobada, per un pastor quan anava a cercar mel.
En aquest recinte , que té una clara relació amb l'activitat eremítica del Montsant, als voltants de l'any 1484 hi visqué Fra Bernat Boïl, que va ser nomenat primer vicari apostòlic a les Índies Occidentals i que, com a tal, acompanyà Cristòfol Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
El primer edifici es va construir el 1570, i el 1578 s'hi va afegir el campanar. Consta d'una sola nau i en el seu exterior lateral hi ha unes vistes espectaculars sobre les valls i muntanyes properes.
L'ermita està incrustada en una cinglera, aprofitant una cova que havia servit d'aixopluc a ermitans, segueix les directrius del gòtic tardà, amb portal adovellat, dues finestres per banda i campanar de doble espadanya. Té una sola nau de 13 per 6 metres d'ample. Es va afegir a la capçalera un cambril on es venerava a la Verge de l'Abellera, obra d'alabastre policromat d'estil gòtic tardà popular.
Llegia que en aquest indret s'hi va refugiar la reina Margarida de Prades, dada aquesta que no confirma la seva biografia.
Prades tancava l'any 2013 amb 660 habitants.
Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com