Retratava al Josep Olivé Escarré davant la mal dita 'ermita' de Sant Antoni de Pàdua de Vilanova de Prades, que fa en l'actualitat funcions de Capella del Cementiri. Apareix documentada des del segle XVII ,el temple actual però, va ser construït durant la segona meitat del segle XVIII, i modificat durant el segle XIX.
![]()
Segons tradició popular, fou costejada principalment per tres senyores que es deslliuraren de la pesta.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el suport de la JERARQUIA de l'església CATÒLICA, feta excepció del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , va patir tota mena d'estralls.
La descripció tècnica ens explica; que és un edifici d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, cobert amb teulat a dues aigües, de gran simplicitat i austeritat ornamental, format per una portalada de pedra d'arc rebaixat. Se'n conserven alguns elements decoratius, com sanefes pintades i les dues petxines del presbiteri, que representen aspectes de la vida del sant, i un ull de bou amb vitrall de factura moderna i un frontó clàssic al capdamunt de l'estructura. La porta està precedida per un porxo tancat amb una reixa. Aquest darrer també té un petit ull de bou. L'estat de conservació és molt bo.
Sant Antoni de Pàdua és un dels Sants al que es dedicaven més capelles, ermites i oratoris, en aquesta comarca natural dels Plans de Prades, dividida entre el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà
Segons tradició popular, fou costejada principalment per tres senyores que es deslliuraren de la pesta.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el suport de la JERARQUIA de l'església CATÒLICA, feta excepció del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , va patir tota mena d'estralls.
La descripció tècnica ens explica; que és un edifici d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, cobert amb teulat a dues aigües, de gran simplicitat i austeritat ornamental, format per una portalada de pedra d'arc rebaixat. Se'n conserven alguns elements decoratius, com sanefes pintades i les dues petxines del presbiteri, que representen aspectes de la vida del sant, i un ull de bou amb vitrall de factura moderna i un frontó clàssic al capdamunt de l'estructura. La porta està precedida per un porxo tancat amb una reixa. Aquest darrer també té un petit ull de bou. L'estat de conservació és molt bo.
Sant Antoni de Pàdua és un dels Sants al que es dedicaven més capelles, ermites i oratoris, en aquesta comarca natural dels Plans de Prades, dividida entre el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà