Retratava l’església parroquial de Lliça d’Avall, o d’Avall; en relació a l’advocació del ‘portador del Crist’, us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Vallès Oriental ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
Llegia que va existir un primer temple romànic del qual es tenia constància documental des de l'any 1113.
A la visita pastoral del 1421 es recull que la capçalera amenaçava ruïna.
L'any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l'edifici, i aprofitar els materials en aixecar-ne un de nou, que es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
Va ser reformat l'any 1756.
Després del genocidi contra Catalunya, només van quedar els murs. Desapareixen – no per a tothom - el retaule barroc de l’altar major, del 1741, i el retaule del Roser del 1648, i les campanes.
El mes de març de 1940 es va inaugurar la restauració del temple parroquial.
L’any següent 1941 , es van beneir dues campanes.
El 1958 es van instal•lar en ell quatre llums per a l’altar major.
El 1960 es va inaugurar l’altar de la Mare de Déu del Roser.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte encarregat de les obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
![]()
La descripció tècnica ens diu : Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. Pica baptismal Presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl•lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il•legible.
![]()
Em cridava l’atenció el rellotge de sol de l’edifici de la casa parroquial.
Llegia que va existir un primer temple romànic del qual es tenia constància documental des de l'any 1113.
A la visita pastoral del 1421 es recull que la capçalera amenaçava ruïna.
L'any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l'edifici, i aprofitar els materials en aixecar-ne un de nou, que es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
Va ser reformat l'any 1756.
Després del genocidi contra Catalunya, només van quedar els murs. Desapareixen – no per a tothom - el retaule barroc de l’altar major, del 1741, i el retaule del Roser del 1648, i les campanes.
El mes de març de 1940 es va inaugurar la restauració del temple parroquial.
L’any següent 1941 , es van beneir dues campanes.
El 1958 es van instal•lar en ell quatre llums per a l’altar major.
El 1960 es va inaugurar l’altar de la Mare de Déu del Roser.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte encarregat de les obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu : Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. Pica baptismal Presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl•lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il•legible.
Em cridava l’atenció el rellotge de sol de l’edifici de la casa parroquial.