Ricard FG retratava un edifici a l’Avinguda Icària, 260 , del Cementiri vell de Poble Nou del que ens diu la fitxà tècnica que és un dels millors exemples d'arquitectura funerària i de l'arquitectura neoclàssica del nostre país ja que, a les solucions formals i estilístiques del neoclassicisme desenvolupat a Catalunya (de tradició grega i romana) s'ajunten els coneixements de l'arquitectura egípcia que tenia l'autor.
![]()
L'espai pròpiament del cementiri està precedit d'un espai enjardinat, semicircular, limitat per una reixa i al qual s'accedeix passant entre dues piràmides truncades que representen la Fe i l'Esperança (escultor: Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852 - ídem, 1899)). La porta del cementiri, centrada a l'eix del conjunt, li dóna caràcter monumental. Està flanquejada per dos parells de columnes dòriques que aguanten un frontó coronat per una escultura de l'àngel del Judici Final (escultor: Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, Cataluña, 1833 — Ibidem, 1905) A cada costat el conjunt es completa amb unes ales fetes amb obertures de mig punt (on s'ubiquen les oficines i serveis del cementiri) de les quals destaquen dos cossos piramidals.
El recinte interior té una ordenació regular i simètrica amb tres parts perfectament diferenciades. La primera, que és l'original, està formada per quatre illes dividides per dos eixos ortogonals, en la cruïlla dels quals se situa un monument commemoratiu (una creu commemorativa de la pesta groga de 1821) i, al final de l'eix longitudinal, la capella amb un peristil semicircular amb tres parells de columnes dòriques, advocada a la Marededéu de la Pietat, Avinguda Icària, 260, segons ens confirma el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), amb la valuosa col•laboració del Joan Giner
Demanava també a l’Arxiu Gavin, una fotografia de l’interior d’aquesta Capella de la Marededéu de la Pietat, i rebia una bellíssima imatge datada el 20-IV-1984
![]()
Són interessants els nínxols originals, de dos pisos, amb decoració en relleu a la part frontal.
L’autoria és de Antonio Ginesi, arquitecte italià Antonio Ginesi (Italia, 1791 - Barcelona, 1824) i Joan Nolla i José Nolla, mestres d'obres.
L'espai pròpiament del cementiri està precedit d'un espai enjardinat, semicircular, limitat per una reixa i al qual s'accedeix passant entre dues piràmides truncades que representen la Fe i l'Esperança (escultor: Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852 - ídem, 1899)). La porta del cementiri, centrada a l'eix del conjunt, li dóna caràcter monumental. Està flanquejada per dos parells de columnes dòriques que aguanten un frontó coronat per una escultura de l'àngel del Judici Final (escultor: Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, Cataluña, 1833 — Ibidem, 1905) A cada costat el conjunt es completa amb unes ales fetes amb obertures de mig punt (on s'ubiquen les oficines i serveis del cementiri) de les quals destaquen dos cossos piramidals.
El recinte interior té una ordenació regular i simètrica amb tres parts perfectament diferenciades. La primera, que és l'original, està formada per quatre illes dividides per dos eixos ortogonals, en la cruïlla dels quals se situa un monument commemoratiu (una creu commemorativa de la pesta groga de 1821) i, al final de l'eix longitudinal, la capella amb un peristil semicircular amb tres parells de columnes dòriques, advocada a la Marededéu de la Pietat, Avinguda Icària, 260, segons ens confirma el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), amb la valuosa col•laboració del Joan Giner
Demanava també a l’Arxiu Gavin, una fotografia de l’interior d’aquesta Capella de la Marededéu de la Pietat, i rebia una bellíssima imatge datada el 20-IV-1984
Són interessants els nínxols originals, de dos pisos, amb decoració en relleu a la part frontal.
L’autoria és de Antonio Ginesi, arquitecte italià Antonio Ginesi (Italia, 1791 - Barcelona, 1824) i Joan Nolla i José Nolla, mestres d'obres.