El Xavier Ayza Mataro, retratava aquesta esglesiola prop del mas Vilageriu, dins al terme de Tona, a la comarca d’Osona, d’aquesta Nació a la que els aborígens anomenem – encara- Catalunya.
La descripció tècnica ens diu que és una construcció de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d'espadanya, té elements romànics característics, la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L'absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. En segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
![]()
En la restauració del 1980 s’hi va trobar el mil•liari de la via romana que es conserva al Museu Episcopal de Vic
La descripció tècnica ens diu que és una construcció de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d'espadanya, té elements romànics característics, la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L'absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. En segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
En la restauració del 1980 s’hi va trobar el mil•liari de la via romana que es conserva al Museu Episcopal de Vic