Retratava al Josep Olivé Escarré, nascut a Sant Llorenç Savall, davant l’actual construcció d'estil neoclàssic de l’església de Sant Llorenç d’Hortons, justament en la diada d’aquest Sant.
Llegia que l’edifici actual es duia a terme - amb els diners d’Amèrica - entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica, quins A vestigis es van poder identificar l'any 1977, i que són visibles des de la rectoria; consisteixen en el mur sencer de ponent, en el que es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc, per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici, l’edifici tenia moltes semblances amb l’església de Sant Joan Samora, fins en el campanar de cadireta.
L'església actual és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior.
L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic, des dels que la imatge de Sant Llorenç presideix l’església.
En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades.
A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia.
Llegia que l’edifici actual es duia a terme - amb els diners d’Amèrica - entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica, quins A vestigis es van poder identificar l'any 1977, i que són visibles des de la rectoria; consisteixen en el mur sencer de ponent, en el que es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc, per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici, l’edifici tenia moltes semblances amb l’església de Sant Joan Samora, fins en el campanar de cadireta.
L'església actual és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior.
L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic, des dels que la imatge de Sant Llorenç presideix l’església.
En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades.
A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia.