Anàvem de tornada el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, quan ens aturàvem per retratar aquesta església monumental en la que manifestament , queden paleses en la fàbrica del temple , en relació a l’augment demogràfic, i/o la situació econòmica , les diferents èpoques constructives o de reforma.
La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord), reformada i ampliada al segle XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual.
La penúltima reforma la féu l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, maig de 1925) arquitecte , director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012, en què fou substituït per Jordi Faulí i Oller, actualment segueix vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit i coordinador del temple expiatori alhora que realitza una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món; que aixecava de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica.
L’any 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura triangular, la qual emmarca un medalló on hi són representades les claus de Sant Pere, patró de l'església.
La descripció tècnica ens diu ; Església de carreus de pedra. Consta de tres naus i les cobertes són: volta de canó amb llunetes a la nau central, volta de canó a la lateral, sent d'aresta la coberta de l'entrada. La nau central està separada de les laterals per arcs de mig punt sense pilastres. Aquesta té quatre trams i tres vitralls a cada costat. El cor es troba als peus. La portada és quadrada i pel damunt s'obra una rosassa. Sobre les naus laterals hi ha dos contraforts.
La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord), reformada i ampliada al segle XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual.
La penúltima reforma la féu l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, maig de 1925) arquitecte , director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012, en què fou substituït per Jordi Faulí i Oller, actualment segueix vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit i coordinador del temple expiatori alhora que realitza una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món; que aixecava de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica.
L’any 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura triangular, la qual emmarca un medalló on hi són representades les claus de Sant Pere, patró de l'església.
La descripció tècnica ens diu ; Església de carreus de pedra. Consta de tres naus i les cobertes són: volta de canó amb llunetes a la nau central, volta de canó a la lateral, sent d'aresta la coberta de l'entrada. La nau central està separada de les laterals per arcs de mig punt sense pilastres. Aquesta té quatre trams i tres vitralls a cada costat. El cor es troba als peus. La portada és quadrada i pel damunt s'obra una rosassa. Sobre les naus laterals hi ha dos contraforts.