Retratava l’església parroquial de Golmés, advocada a Sant Salvador, la descripció tècnica ens explica que és un edifici de tres naus amb la central i la part corresponent als creuers més alta i ampla. Al centre es troba la cúpula, que al exterior pren forma de cimbori, refeta en totxo.
![]()
L'església és de dimensions importants i els únics components decoratius es troben a la façana. El frontis de l'església: La porta principal presenta forma de templet, amb columnes d'estil dòric emmarcades per volutes a l'exterior i sostenint un timpà triangular amb el fris llis que sobresurt als extrems en correspondència amb els elements sustentats. Aquests recolzen sobre una complexa basa formada per un toro i una prominent escòcia, la qual es conjuga amb corbes còncaves i convexes. La basa descansa sobre un plint alt, utilitzat per a salvar el desnivell; l'interior de la basa està decorat amb una incisió ampla que segueix les línies que defineixen la seva forma. A un nivell de menys profunditat respecte al volum de la basa, s'hi estableix la meitat de la forma d'aquesta, produint un efecte òptic de perspectiva o de relleu. Damunt d'aquesta reproducció s'hi disposa una línia corba que, començant amb una forma de voluta acaba dins el capitell. La porta, enmig, és d'arc de mig punt. Està situada en un desnivell de terreny, amb tres graons.
És un edifici del segle XVIII, construït no pas amb els ‘ diners d’Amèrica’ , sinó amb la contribució dels veïns que aportaren el "vint-i-vuitè" dels fruits que ja pagaven delme i primícia per tal d'acabar les obres.
El campanar es refeia desprès dels anys tràgics 1936-1939 que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República.
![]()
La fèiem petar amb un veí del carrer Major- deshabitat en la seva major part- que sortia per anar a tancar l’aigua del seu camp – aquí és molt habitual el rec per inundació - , i ens explicava ‘ aquí només treballen els moros i els negres’ ; les noticies que arriben de la Rússia de Putin, fan témer que també per aquests esforçats col•lectius bufin mals temps.
L'església és de dimensions importants i els únics components decoratius es troben a la façana. El frontis de l'església: La porta principal presenta forma de templet, amb columnes d'estil dòric emmarcades per volutes a l'exterior i sostenint un timpà triangular amb el fris llis que sobresurt als extrems en correspondència amb els elements sustentats. Aquests recolzen sobre una complexa basa formada per un toro i una prominent escòcia, la qual es conjuga amb corbes còncaves i convexes. La basa descansa sobre un plint alt, utilitzat per a salvar el desnivell; l'interior de la basa està decorat amb una incisió ampla que segueix les línies que defineixen la seva forma. A un nivell de menys profunditat respecte al volum de la basa, s'hi estableix la meitat de la forma d'aquesta, produint un efecte òptic de perspectiva o de relleu. Damunt d'aquesta reproducció s'hi disposa una línia corba que, començant amb una forma de voluta acaba dins el capitell. La porta, enmig, és d'arc de mig punt. Està situada en un desnivell de terreny, amb tres graons.
És un edifici del segle XVIII, construït no pas amb els ‘ diners d’Amèrica’ , sinó amb la contribució dels veïns que aportaren el "vint-i-vuitè" dels fruits que ja pagaven delme i primícia per tal d'acabar les obres.
El campanar es refeia desprès dels anys tràgics 1936-1939 que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República.
La fèiem petar amb un veí del carrer Major- deshabitat en la seva major part- que sortia per anar a tancar l’aigua del seu camp – aquí és molt habitual el rec per inundació - , i ens explicava ‘ aquí només treballen els moros i els negres’ ; les noticies que arriben de la Rússia de Putin, fan témer que també per aquests esforçats col•lectius bufin mals temps.