Li ‘tenia ganes’ a la Marededéu de l’Horta, quina ermita s’aixeca dins el terme d’Ivars d’Urgell; quan al topònim Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d descansi, defensa dues opcions amb sentit quasi igual : de la llengua ibera – avui el basc - en que ibai o ibaia, té el significat de ‘ riu’, o un origen àrab en que al-ibar significa ‘la riba’.
![]()
La descripció tècnica ens diu ; ermita de pedra d'una sola nau, separada de l'entrada per una reixa. L'entrada té cobertura de volta de canó amb llunetes igual que la de la nau, però aquesta darrera queda més alta. La nau té quatre trams i sis columnes adossades amb decoració moderna. Les dues columnes més pròximes a l'altar tenen dos forjats per a penjar llums. Al sostre de la capçalera hi ha una gran conquilla de gusta barroc. La façana és de carreu fins a l'alçada de la portada, per damunt és de pedra de maçoneria. A la part central té una portada de forma quadrada amb guarnició esculpida. Damunt d'aquesta, un rosetó i una finestra rodona. Tret de la façana i el campanar, la resta del paraments exteriors són arrebossats i estucats simulant un acabat de carreus decorats amb un rombe a l'interior. La torre campanar té forma octogonal, és molt semblant a la de l'església del poble. La coberta del campanar és de tova de diferents colors. Cada mur lateral té quatre contraforts. A l'interior es troba una pica d'aigua beneïda molt esculpida.
![]()
L’església està sempre oberta per tal que els fidels en el seu anar i venir, tinguin ocasió d’aturar-se davant la ‘seva’ marededéu, i fer-la partícip de les seves alegries i preocupacions, com fèiem també el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.
Hi ha una d'una llegenda molt clàssica ; un pastor va trobat una imatge de la Marededéu dins un om que es trobava en plena horta, la imatge va ser instal•lada a l'església del poble, va però, desaparèixer tornant a l'om, la bona gent de l’època va pensar molt encertadament que la Marededéu no es volia moure de l'horta, i li van aixecar l'ermita.
La descripció tècnica ens diu ; ermita de pedra d'una sola nau, separada de l'entrada per una reixa. L'entrada té cobertura de volta de canó amb llunetes igual que la de la nau, però aquesta darrera queda més alta. La nau té quatre trams i sis columnes adossades amb decoració moderna. Les dues columnes més pròximes a l'altar tenen dos forjats per a penjar llums. Al sostre de la capçalera hi ha una gran conquilla de gusta barroc. La façana és de carreu fins a l'alçada de la portada, per damunt és de pedra de maçoneria. A la part central té una portada de forma quadrada amb guarnició esculpida. Damunt d'aquesta, un rosetó i una finestra rodona. Tret de la façana i el campanar, la resta del paraments exteriors són arrebossats i estucats simulant un acabat de carreus decorats amb un rombe a l'interior. La torre campanar té forma octogonal, és molt semblant a la de l'església del poble. La coberta del campanar és de tova de diferents colors. Cada mur lateral té quatre contraforts. A l'interior es troba una pica d'aigua beneïda molt esculpida.
L’església està sempre oberta per tal que els fidels en el seu anar i venir, tinguin ocasió d’aturar-se davant la ‘seva’ marededéu, i fer-la partícip de les seves alegries i preocupacions, com fèiem també el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.
Hi ha una d'una llegenda molt clàssica ; un pastor va trobat una imatge de la Marededéu dins un om que es trobava en plena horta, la imatge va ser instal•lada a l'església del poble, va però, desaparèixer tornant a l'om, la bona gent de l’època va pensar molt encertadament que la Marededéu no es volia moure de l'horta, i li van aixecar l'ermita.