Retratava – no sense dificultats - la façana de l’església parroquial d’Arbeca, advocada a l’Apòstol Sant Jaume, la descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions interiors, però de planta estranya ja que sembla més ampla que llarga.
![]()
Consta d'una sola nau amb transsepte i capelles laterals corregudes; la zona del creuer és força amplia. Al sostre de l'altar major hi ha unes pintures dels quatre evangelistes. S'ha cobert amb volta de mig punt, arcs torals i llunetes. Es troba tota pintada a excepció de les pilastres. Aquestes tenen uns grans capitells d'ordre compost. La pavimentació està feta amb grans lloses de pedra, entre les que hi trobem algunes sepultures del segle XVIII. La façana presenta un frontó triple, el central, més gran i amb una petita espadanya al mig. Els laterals són rematats per punxons de boles. El portal és d'estructura barroca, però auster d'ornaments. Està flanquejat per pilastres adossades que sostenen un fals entaulament amb fornícula central apetxinada amb columnes i frontó corbat. S'accedeix a l'església per una escalinata amb barana en la part central de la qual hi ha un escut frustrat. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedra ben escairats i molt regulars. A la porta hi ha la data de 1686 gravada a la pedra. La torre campanar de torre és de planta quadrada, amb aparell de carreus regulars disposats en filades. Està rematada per un mirador. L’Altar del Sant Sepulcre era de pedra ornat amb un escut, possiblement dels Cardona, flanquejat per àngels i motius vegetals. Damunt l'altar hi ha el cos de Crist Jacent, rodejat de les Maries, Sant Joan, Sant Josep d'Arimatea, Nicodemus i una altra figura. El treball de l'obra sembla correspondre a les darreries del segle XV o inicis del XVI
El canal d’Urgell convertia aquestes terres en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.
Consta d'una sola nau amb transsepte i capelles laterals corregudes; la zona del creuer és força amplia. Al sostre de l'altar major hi ha unes pintures dels quatre evangelistes. S'ha cobert amb volta de mig punt, arcs torals i llunetes. Es troba tota pintada a excepció de les pilastres. Aquestes tenen uns grans capitells d'ordre compost. La pavimentació està feta amb grans lloses de pedra, entre les que hi trobem algunes sepultures del segle XVIII. La façana presenta un frontó triple, el central, més gran i amb una petita espadanya al mig. Els laterals són rematats per punxons de boles. El portal és d'estructura barroca, però auster d'ornaments. Està flanquejat per pilastres adossades que sostenen un fals entaulament amb fornícula central apetxinada amb columnes i frontó corbat. S'accedeix a l'església per una escalinata amb barana en la part central de la qual hi ha un escut frustrat. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedra ben escairats i molt regulars. A la porta hi ha la data de 1686 gravada a la pedra. La torre campanar de torre és de planta quadrada, amb aparell de carreus regulars disposats en filades. Està rematada per un mirador. L’Altar del Sant Sepulcre era de pedra ornat amb un escut, possiblement dels Cardona, flanquejat per àngels i motius vegetals. Damunt l'altar hi ha el cos de Crist Jacent, rodejat de les Maries, Sant Joan, Sant Josep d'Arimatea, Nicodemus i una altra figura. El treball de l'obra sembla correspondre a les darreries del segle XV o inicis del XVI
El canal d’Urgell convertia aquestes terres en una prolongació del Pla d’Urgell pel que fa al seu aspecte, molt allunyat del de les terres ‘ clàssiques’ de la comarca de les Garrigues.