Retratava al Josep Olivé Escarré davant la Capella de la Talladella, advocada ara a la Marededéu del Pilar, sobta un xic trobar aquesta advocació, si tenim en compte que un dels membres d’aquesta nissaga , Joan Baptista Talladella i Sardà – amb casa pairal a Castellcir-, va ser capità del regiment de dragons del coronel Pere Bricfeus i Terns , ambdós nascuts a Castellterçol , i herois en la darrera victòria de l’exèrcit català contra les tropes borbòniques a Talamanca. La família d’en Talladella i la d’en Bricfeus, tenien vincles familiars.
![]()
És una esglesiola petita, d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb un absis senzill, de planta rectangular no gaire profund, orientat cap a llevant, hom en situa la construcció al segle XVIII.
Té un campanaret d’espadanya d’un sol ull damunt de la façana de ponent, on hi ha l’única porta d’accés a la capella, a més d’una obertura gran que permetia seguir la missa des de fora el dia de l’aplec.
La Capella havia estat advocada a Sant Josep, i posteriorment a la Sagrada Família.
![]()
El Tomàs Irigaray Lopez n’havia fet una fotografia de l’interior en una de seves sortides amb la Carmen Toledo Cañadas.
![]()
Els Talladella/ Tayadella tenen reconegut un escut d’armes : Catalán. De Castellcir, Castellterçol. De plata, un árbol de sinople, con un lunel de plata, al flanco diestro perfilado de rojo. [P. Mr. Rigalt, ms].
És una esglesiola petita, d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb un absis senzill, de planta rectangular no gaire profund, orientat cap a llevant, hom en situa la construcció al segle XVIII.
Té un campanaret d’espadanya d’un sol ull damunt de la façana de ponent, on hi ha l’única porta d’accés a la capella, a més d’una obertura gran que permetia seguir la missa des de fora el dia de l’aplec.
La Capella havia estat advocada a Sant Josep, i posteriorment a la Sagrada Família.
El Tomàs Irigaray Lopez n’havia fet una fotografia de l’interior en una de seves sortides amb la Carmen Toledo Cañadas.
Els Talladella/ Tayadella tenen reconegut un escut d’armes : Catalán. De Castellcir, Castellterçol. De plata, un árbol de sinople, con un lunel de plata, al flanco diestro perfilado de rojo. [P. Mr. Rigalt, ms].