La Rosa Cequiel retratava el santuari del Remei, al terme de Penelles, a la comarca de la Noguera, al límit amb la del Pla d’Urgell.
La descripció tècnica ens explica que consta d'una nau amb capçalera i dues capelles laterals disposades a manera de transsepte. L'àmbit que fa de creuer és cobert per una gran cúpula de secció octogonal, amb finestres circulars a cadascuna de les cares, i una llanterna superior amb finestres d'arc de mig punt.
![]()
Als peus de la nau hi ha un porxo que fa d'accès al temple. Consta de tres arcs de mig punt i és cobert per una teulada a una vessant.
![]()
La façana principal, per damunt del porxo, és organitzada en un estil de regust clàssic, amb frontó triangular, finestra allindada i emmarcaments fets amb pedra vista.
![]()
La tradició recull que per aquestes contrades hi havia molts ramats de bestiar que, amb els seus pastors, donaven una imatge plàcida d'aquestes terres. Els pastors de Boldú es dirigien amb llurs ramats a unes piques d'aigua per abeurar-los. Una ovella quedà mirant la pica, sense posar-hi el morro per beure. Els pastors s'adonaren del fet i es van acostar a la pica per veure què era allò que feia romandre l'ovella en aquella quietud; aleshores van descobrir dins la pica de la font una imatge de la Mare de Déu.
Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), li dedicà la famosa "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra d’ Esteve Suñol i Gasòliba (Barcelona, 1856 - ibídem, 1913)
Déu vos salve, oh Maria,
Immaculada,
Verge santa del Remei.
Gireu vostres ulls, Regina,
apiadada,
sobre la Plana d’Urgell.
Vós sou tota nostra vida,
i l’esperança
d’aquest Castell del Remei.
A vós prega i sospira,
ben confiada,
tota la Plana d’Urgell.
Per nós al vostre Fill pregueu,
ben amorosa,
Verge santa del Remei.
I vinga la gràcia de Déu,
ben abundosa,
sobre la Plana d’Urgell.
Cap als anys 1930-1939 hi funcionà l'Escola Santa Anna de les Dominiques de l'Anunciata del P. Coll, per a la formació de noies benestants. S'hi conserva una làpida romana amb una inscripció funerària.
Antoni Fisas i Planas ( Sarrià, Barcelona, 1896 —Barcelona, 1953) és l’autor de l’edifici del santuari de la Mare de Déu del Remei que fou decorada, en 1953-1955 , amb pintures de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)en un estil noucentista classicista.
La descripció tècnica ens explica que consta d'una nau amb capçalera i dues capelles laterals disposades a manera de transsepte. L'àmbit que fa de creuer és cobert per una gran cúpula de secció octogonal, amb finestres circulars a cadascuna de les cares, i una llanterna superior amb finestres d'arc de mig punt.
Als peus de la nau hi ha un porxo que fa d'accès al temple. Consta de tres arcs de mig punt i és cobert per una teulada a una vessant.
La façana principal, per damunt del porxo, és organitzada en un estil de regust clàssic, amb frontó triangular, finestra allindada i emmarcaments fets amb pedra vista.
La tradició recull que per aquestes contrades hi havia molts ramats de bestiar que, amb els seus pastors, donaven una imatge plàcida d'aquestes terres. Els pastors de Boldú es dirigien amb llurs ramats a unes piques d'aigua per abeurar-los. Una ovella quedà mirant la pica, sense posar-hi el morro per beure. Els pastors s'adonaren del fet i es van acostar a la pica per veure què era allò que feia romandre l'ovella en aquella quietud; aleshores van descobrir dins la pica de la font una imatge de la Mare de Déu.
Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), li dedicà la famosa "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra d’ Esteve Suñol i Gasòliba (Barcelona, 1856 - ibídem, 1913)
Déu vos salve, oh Maria,
Immaculada,
Verge santa del Remei.
Gireu vostres ulls, Regina,
apiadada,
sobre la Plana d’Urgell.
Vós sou tota nostra vida,
i l’esperança
d’aquest Castell del Remei.
A vós prega i sospira,
ben confiada,
tota la Plana d’Urgell.
Per nós al vostre Fill pregueu,
ben amorosa,
Verge santa del Remei.
I vinga la gràcia de Déu,
ben abundosa,
sobre la Plana d’Urgell.
Cap als anys 1930-1939 hi funcionà l'Escola Santa Anna de les Dominiques de l'Anunciata del P. Coll, per a la formació de noies benestants. S'hi conserva una làpida romana amb una inscripció funerària.
Antoni Fisas i Planas ( Sarrià, Barcelona, 1896 —Barcelona, 1953) és l’autor de l’edifici del santuari de la Mare de Déu del Remei que fou decorada, en 1953-1955 , amb pintures de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)en un estil noucentista classicista.