El Xavier Burcet Darde, retratava l’església parroquial advocada a Sant Julià, del poble de Corts, avui dins del terme de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al sud del pla de Banyoles.
![]()
La descripció tècnica ens diu ; edifici de dues naus, una de més gran, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. La nau lateral és amb volta per aresta gòtica i presenta claus de volta i nervis en diagonal fets amb pedra de dimensió menor. Les parets portants són fetes en bona part amb carreus de diverses mides. A partir d'una certa alçada les parets són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. La coberta és de teula àrab a dues aigües i ràfec amb lloses de pedra. El campanar és cobert a quatre aigües. La porta d'accés és romànica. Consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà i figures animals juntament amb motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior, només nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té esculpit toscament un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del Romànic.
![]()
El topònim, escrit ara Cors, etimològicament deriva del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte i curte.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de dues naus, una de més gran, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. La nau lateral és amb volta per aresta gòtica i presenta claus de volta i nervis en diagonal fets amb pedra de dimensió menor. Les parets portants són fetes en bona part amb carreus de diverses mides. A partir d'una certa alçada les parets són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. La coberta és de teula àrab a dues aigües i ràfec amb lloses de pedra. El campanar és cobert a quatre aigües. La porta d'accés és romànica. Consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà i figures animals juntament amb motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior, només nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té esculpit toscament un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat. És interessant la decoració de la porta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del Romànic.
El topònim, escrit ara Cors, etimològicament deriva del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte i curte.