No sabia trobar la data de consagració de la primitiva esglesiola romànica que es va enderrocar al segle XVII per construir al seu damunt un temple barroc – que segons m’explicaven estava curull d’obres d’art - i que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española va patir danys tant importants que aconsellarien el seu definitiu abandó, i l’habilitació d’una casa del nucli d’Ollers com a nou temple.
La descripció d’aquest espai dessolat ens diu ; església barroca de nau única i coberta amb volta de canó, el mur, a la banda interior, presenta una decoració molt sòbria.
Només es conserva una part de la façana i el primer tram d'entrada. La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.
![]()
Les imatges ho contradiuen força, avui les plantes s’han ensenyorit de l’edifici, i llevat d’algun llençol de les parets, tot és ruïna.
![]()
Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, promovia la signatura d’una carta entre la Jerarquia catòlica recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), era la única veu opositora, i marxava a l’exili.
Cadascú des del lloc on els ha situat Déu, veuen el resultat d’aquell tràgica decisió.
La descripció d’aquest espai dessolat ens diu ; església barroca de nau única i coberta amb volta de canó, el mur, a la banda interior, presenta una decoració molt sòbria.
Només es conserva una part de la façana i el primer tram d'entrada. La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.
Les imatges ho contradiuen força, avui les plantes s’han ensenyorit de l’edifici, i llevat d’algun llençol de les parets, tot és ruïna.
Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, promovia la signatura d’una carta entre la Jerarquia catòlica recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), era la única veu opositora, i marxava a l’exili.
Cadascú des del lloc on els ha situat Déu, veuen el resultat d’aquell tràgica decisió.