M’explicava el Joan Escoda Prats, Gran Camarlenc de Mura i Senyor del Bages, que l’ermita de Sant Romà, dit de Roviralta perquè es troba en terres d’aquest mas al terme del Pont de Vilomara i Rocafort, va manar aixecar-la Pere Sitjar, Senyor de Rocafort, i assolia veure-la acabada la seva vídua, Guillema Nerell, pels volts de l'any 1355.
Es tracta d’un edifici rectangular, cobert amb teula àrab, amb porta adovellada, i un campanar de factura moderna, per lq seva ubicació podem considerar-la una més de les esglesioles de l’ermitori de Montserrat.
![]()
![]()
![]()
Una rondalla dona compte que per aquest indret a mitja vessant entre la carena de Casajoana i el riu Llobregat, a les envistes de Viladordis, solia passar un bergant, mal educat i pocavergonya, que presumia de cavaller – aleshores com ara, de porc i de senyor se’n ha de venir de mena – que quan s’acostava a l’ermita llençava tota mena de paraules irrespectuoses i malsonants contra el màrtir de Cesarea.
Diuen les cròniques que en una de les ocasions en que blasmava al sant i fins a Déu nostre senyor, el cavall va ser presa d’una inusual excitació, adreçant-se perillosament a la cinglera rocosa, eren endebades els esforços de l’arrogant bergant, que veia com s’acostava a l’abisme.
Va entendre que tot succeïa com a càstig per les ofenses fetes, i amb desesperació va dirigir la mirada a l’ermita, i va demanar a sant Romà alhora que el seu perdó, que intercedís perquè ell i el cavall poguessin sortir vius d’aquell tràngol.
Miraculosament quan estaven a punt d'estimbar-se per la cinglera, el cavall amb les s dues potes del darrere, va fer un fort salt rectificant la seva posició , salvant-se així ell , i el fins aleshores insolent genet d'una mort segura.
Diuen que encara es poden veure les petjades de ferradura del cavall gravades a la roca, i del bergant penedit, s’explica que va demanar entrar en religió al Monestir de Sant Benet de Bages, on desprès d’una vida plena de virtuts – amb una particular devoció a Sant Romà - va lliurar l’ànima al Senyor.
Es tracta d’un edifici rectangular, cobert amb teula àrab, amb porta adovellada, i un campanar de factura moderna, per lq seva ubicació podem considerar-la una més de les esglesioles de l’ermitori de Montserrat.
Una rondalla dona compte que per aquest indret a mitja vessant entre la carena de Casajoana i el riu Llobregat, a les envistes de Viladordis, solia passar un bergant, mal educat i pocavergonya, que presumia de cavaller – aleshores com ara, de porc i de senyor se’n ha de venir de mena – que quan s’acostava a l’ermita llençava tota mena de paraules irrespectuoses i malsonants contra el màrtir de Cesarea.
Diuen les cròniques que en una de les ocasions en que blasmava al sant i fins a Déu nostre senyor, el cavall va ser presa d’una inusual excitació, adreçant-se perillosament a la cinglera rocosa, eren endebades els esforços de l’arrogant bergant, que veia com s’acostava a l’abisme.
Va entendre que tot succeïa com a càstig per les ofenses fetes, i amb desesperació va dirigir la mirada a l’ermita, i va demanar a sant Romà alhora que el seu perdó, que intercedís perquè ell i el cavall poguessin sortir vius d’aquell tràngol.
Miraculosament quan estaven a punt d'estimbar-se per la cinglera, el cavall amb les s dues potes del darrere, va fer un fort salt rectificant la seva posició , salvant-se així ell , i el fins aleshores insolent genet d'una mort segura.
Diuen que encara es poden veure les petjades de ferradura del cavall gravades a la roca, i del bergant penedit, s’explica que va demanar entrar en religió al Monestir de Sant Benet de Bages, on desprès d’una vida plena de virtuts – amb una particular devoció a Sant Romà - va lliurar l’ànima al Senyor.