L’Asun Gutiérrez retratava aquest edifici de l'antiga església canonical de Sant Ruf, quasi enrunat, vora la carretera de Torre-serona,a dos quilòmetres de Lleida.
Ens diu la descripció tècnica que els elements més ben conservats que en resten són dos dels tres absis que hauria tingut la capçalera: el central, amb tres finestres d'esqueixada doble i d'arc de mig punt, i el de la banda de l'epístola, de menors dimensions i amb una sola finestra.
Aquest darrer absis comunica amb l'únic braç conservat del transsepte. L'altre absis s'obre, mitjançant un arc apuntat al damunt de columnes de doble traçat i capitells llisos, a l'espai de la nau, on s'endevina l'arrencada d'una volta de creueria. Idealment, podem deduir que el projecte d'aquesta capçalera s'hauria completat amb un tercer absis, la conclusió del transsepte i una nau única, conformant així una planta de creu llatina. Ara bé, a partir de les restes que coneixem hom ha insinuat que el projecte hauria restat incomplet. Així, el mur que, a la banda oposada als absis, clou el braç conservat del transsepte, amb una finestra d'arc de mig punt i un contrafort, continua tot tancant el presbiteri, i hauria pogut constituir una solució provisional destinada a cloure l'espai per tal d'habitar-lo. En aquest sentit, cal remarcar la presència de vestigis de la nau interrompuda adossats a aquest mur, així com les dovelles d'una porta tapiada que podia haver estat l'accés a la reduïda edificació.
Ens diu la descripció tècnica que els elements més ben conservats que en resten són dos dels tres absis que hauria tingut la capçalera: el central, amb tres finestres d'esqueixada doble i d'arc de mig punt, i el de la banda de l'epístola, de menors dimensions i amb una sola finestra.
Aquest darrer absis comunica amb l'únic braç conservat del transsepte. L'altre absis s'obre, mitjançant un arc apuntat al damunt de columnes de doble traçat i capitells llisos, a l'espai de la nau, on s'endevina l'arrencada d'una volta de creueria. Idealment, podem deduir que el projecte d'aquesta capçalera s'hauria completat amb un tercer absis, la conclusió del transsepte i una nau única, conformant així una planta de creu llatina. Ara bé, a partir de les restes que coneixem hom ha insinuat que el projecte hauria restat incomplet. Així, el mur que, a la banda oposada als absis, clou el braç conservat del transsepte, amb una finestra d'arc de mig punt i un contrafort, continua tot tancant el presbiteri, i hauria pogut constituir una solució provisional destinada a cloure l'espai per tal d'habitar-lo. En aquest sentit, cal remarcar la presència de vestigis de la nau interrompuda adossats a aquest mur, així com les dovelles d'una porta tapiada que podia haver estat l'accés a la reduïda edificació.