L’edifici noucentista de les Escoles Públiques de Sant Llorenç Savall, és sens dubte una – sinó la millor – de les postals d’aquesta població que en l’aspecte civil forma part de la comarca del Vallès, i en l’aspecte religiós depèn del Bisbat de Vic, el Josep Olivé Escarré, em recordava una expressió molt comú en èpoques passades, en les que en casos així és deia ‘ de vius al Vallès’ – on s’hi paguen els impostos– i de ‘ morts al Bisbat de Vic ‘ – que ens aplanarà el camí a la vida eterna - ; disculpeu les meves disquisicions que son fruit dels anys.
L’Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876 - 1947) aixecava un singular edifici format per una nau rectangular amb teulada a dues vessants. La façana principal té la porta d'entrada al centre flanquejada per dos semi columnes que aguanten un entaulament amb un frontó; aquest frontó està fet per dos grans volutes i un relleu escultòric al centre. A banda i banda de la porta hi ha quatre finestres decorades amb una línia ondulant a la part superior. Les dues façanes dels costats més curts són més altes que la resta; tenen una forma triangular realitzada amb grans corbes i volutes.
![]()
L'edifici té un sòcol de pedra i la resta de paret està arrebossada.
L’escola es va mantenir en ús fins als anys setanta, malgrat es superaven per poc, els habitants del darrer cens abans del conflicte bèl•lic que comportava la sedició dels militars feixistes; Sant Llorenç va viure el ‘miratge tèxtil’ que va tenir – com per arreu – una fi sobtada i tràgica per a moltes famílies.
L’Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876 - 1947) aixecava un singular edifici format per una nau rectangular amb teulada a dues vessants. La façana principal té la porta d'entrada al centre flanquejada per dos semi columnes que aguanten un entaulament amb un frontó; aquest frontó està fet per dos grans volutes i un relleu escultòric al centre. A banda i banda de la porta hi ha quatre finestres decorades amb una línia ondulant a la part superior. Les dues façanes dels costats més curts són més altes que la resta; tenen una forma triangular realitzada amb grans corbes i volutes.
L'edifici té un sòcol de pedra i la resta de paret està arrebossada.
L’escola es va mantenir en ús fins als anys setanta, malgrat es superaven per poc, els habitants del darrer cens abans del conflicte bèl•lic que comportava la sedició dels militars feixistes; Sant Llorenç va viure el ‘miratge tèxtil’ que va tenir – com per arreu – una fi sobtada i tràgica per a moltes famílies.