Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 -
1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de
1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona,
20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de
1985), esposa de l'Antonio Gallardo i Garriga,
retratava l’any 1919, CAN CARÓS
DEL RECH, que identifica com Façana de
Can Cros del Rei, en primer pla un carro i un nen, al Veïnat de Vall. Santa
Coloma de Farners (Selva)
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5744/rec/4
Patrimoni Gencat la descriu així; Es
tracta d'una casa formada per dos cossos. La part original és una masia típica,
de dues plantes, amb coberta a dos vessants a laterals i cornisa catalana. La
porta principal és d'arc de mig punt, adovellada. Al pis superior, les
finestres són gòtiques amb arc conopial, d'entre elles destaca la central molt
més treballada, amb arc conopial gòtic i dentat amb arquets, les impostes són
decorades. La finestra de la planta baixa, a la dreta és amb ampit, brancals i
llinda rectangular de pedra monolítica. El parament és arrebossat i pintat de
blanc.
La tercera part esquerra de la casa correspon a un altre habitatge, de construcció
nova, que es va afegir més tard, al s.XX, aprofitant una part de l'antiga però
sense mantenir l'estructura. L'interior és totalment reformat i la porta
metàl·lica del garatge, amaga la porta original, amb dovelles de pedra
monolítica.
Destaca a la façana un rellotge de sol, de ceràmica blanc i blau amb l'any
de la remodelació "fet per Vicens 1996".
A pocs metres, davant l'edifici, encara es conserva l'antic paller, el qual
s'utilitza com a porxo per als cotxes.
.jpeg)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31183
La contribució de la Roser Matheu i
Sadó al Fons Estudi de la Masia Catalana, va ser important:
https://www.escriptors.cat/autors/matheur/biografia
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.