Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria
Puigvert i Solà, (1959-)
Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar 1891-Badalona 1935) és l’autor del
dibuix a la ploma i al carbó, de l'antiga masia de Can Claris, enderrocada
el 1973, que havia pertangut a la família de Pau Claris, president de la
Generalitat durant la Guerra dels Segadors.
.jpg)
El nom amb la qual se la coneixia, el prengué del seu propietari més
destacat, el doctor en dret i assessor jurídic, Francesc Claris, familiar de
Pau Claris i Casademunt, que fou president de la Generalitat entre 1638 i 1641,
durant la Guerra dels Segadors. Durant aquella època a la masia s'hi encunyà
moneda del Consell de Cent, fet conegut gràcies a la troballa fortuïta que es
feu modernament, sota el magatzem de palla, d'un espai d'uns dos metres i mig
d'alçada, amb diversos prestatges amb motlles de metall, un encuny i algunes
monedes. Posteriorment canvià de mans, però conservà el nom popular.
Separada de la masia, hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu
de Montserrat, construïda l'any 1768
.jpeg)
Vista general de Can Claris i els seus camps de conreu a Badalona. Jordi
Audet i Viñals (1927-01)
A inicis de segle XX la propietat era de la família Trias Fargas, mentre
que el 1920 signaren contracte de masoveria els Carné, que tingueren cura de la
masia fins a 1965, quan els amos es van vendre la masia juntament amb les
terres, dintre de l'ambient general de creixement urbà i l'especulació
immobiliària. La casa estigué en estat d'abandonament fins que s'enderrocà,
l'any 1973. Només se'n salvà una gran pedra de molí restes de la porta
d'entrada, que foren cedides pels propietaris al Museu de Badalona.
Va ser una zona rural de Badalona, sense
gaires transformacions fins a la segona meitat del segle XX. Aleshores, la zona és ocupada per indústries i
tallers, després van arribar els habitatges
Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878- Barcelona, 1948), va dedicar grans
elogis a l’obra de Santiago Mateu i Pla
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.