Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: l’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Josep Maria Armengol i Bas (1865-1941) retratava entre 1899 i 1905, Era i
façana de (Can Viver de la) Torre Bonica amb homes i carros, al terme de Terrassa
al Vallès Occidental.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2683/rec/28
https://repositori.upf.edu/handle/10230/32626?show=full
Josep Maria Armengol i Bas, feia una important aportació al Fons Estudi de
la Masia Catalana:
Llegia que l'antic mas de Can Viver va ser bastit al segle XVIII, situat al
camí vell de Terrassa a Sabadell, malgrat que ja és citat documentalment el
segle XIII com Can Barba, passant per diferents propietats, anomenant-se també
Mas Botet i Mas Maduxer.
L' Escut dels Maduxer que hi havia a la façana i que representa una ma esquerra agafant un pom de 4 maduixes amb una figura d’una corona acompanyada d’un querubí a la part superior.
Era una interpretació " lliure " :
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/maduixer.html
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/maduxer.html
El mas de can Viver fou venut el 1909 per Ramon Viver Arnet al Patronat de
Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi. El mas va ser enderrocat,
excepte la torre del segle XVI que tenia adossada. El nou edifici va ser
projectat per l'arquitecte Josep Domènech Mansana per a acollir un centre
sanitari, amb el nom de Sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat. Fou
inaugurat el 1911. Domènech Mansana va reformar la torre del segle XV
incorporant-la al nou edifici i va incorporar una granja agrícola.
El 1922 els terrenys de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l'obra
social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi. El 1923 es va
iniciar l'obra d'ampliació del complex amb un projecte de Bernardí Martorell
Puig, que contemplava la construcció de residències familiars i cases per a la
comunitat religiosa, els metges, interns, sacerdot, administrador, habitatges
per als treballadors agrícoles i escola de nens. La peça mestra del conjunt va
ser la capella dedicada a la Verge de Montserrat, que es va inaugurar l'abril
de 1930.
Un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999, l'Ajuntament de
Terrassa va requalificar-ne els terrenys i van ser adquirits, l'any 2000, pel
Reial Club de Golf El Prat, que hi va construir les seves noves instal·lacions,
ja que la seu original era als terrenys on s'ha va construir la tercera pista
de l'aeroport del Prat. El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar
la finca de Torrebonica a la Caixa, on era previst de fer el campus
universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa.
L'edifici finalment va albergar una empresa de cinematografia.
https://www.parcaudiovisual.cat/filmoffice/localitzacions/torrebonica/
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2017/03/24/can-viver-torrebonica-abre-puertas/
Feu una ullada als següents enllaços :
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/viver/
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.