l’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava
Vista de Cal Andreu al sot del Bach de Figaró, ara Figaró- Montmany
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3376/rec/7
Al Mapa dePatrimoni en diuen ; al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i
que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al
municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels
segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla
factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de
Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac.
Aquest edifici
apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i
prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest
topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara
l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes
conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al
segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com
ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa
en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de
zones rurals i per aquestes cronologies.
Actualment s'ha
perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament
fàcil al trobar-se als peus del PR-33.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.