La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/Llegia a Patrimon i Gencat que l’accés al jaciment, es fa des de la carretera de Pontós GIV-5125 i, uns 90 metres després del quilòmetre 1, cal girar a mà esquerra pel carrer que surt en direcció sud-oest, i continuar pel mateix uns 350 metres més.
El castell se situa al cim d'un turó allargat, a l'anomenat Barri del castell, a uns 500 metres al sud del poble.
.jpeg)
Pere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona, 10 de febrer de 2009) retratava l’any 1962 , Vista de les restes del conjunt.
Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres.
A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.
A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsòl; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.
Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.
El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres.
El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.
A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.
A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors.
En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.
Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsòl geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.
El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.
Quan al topònim al nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, llegim ; Pontós [pun’tos] En la documentació antiga Pontonos (segle. X) ‘pontons’, diminutiu plural de pont.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. De la casa del Teosa de Bítem en demanarem informació a l’email arxiu.ajuntament@tortosa.cat
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Haurem de plorar per l'Argentina.
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.