https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17601
Llegia de la Masia Xixons a Santa Susanna. Riner (Solsonès), que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny de 1923), que la seva vídua Francesca de Sales Buxeda i Pujol (Sabadell, 1860 - Barcelona, 1934), cedia al Fons Estudi de la Masia Catalana.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8621/rec/24
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8588/rec/17
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8564/rec/4
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8635/rec/5
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8611/rec/6
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8608/rec/13
Les primeres notícies documentals d’aquest llinatge són del segle XI.
Fins al segle XV la casa era a l'indret de Xixons Vell, aquest indret és a un quilòmetre aproximadament, en direcció al riu Cardener (est), en un petit promontori cobert de bosc (pins). Hi ha força pedres i fins i tot una pica (ara trencada).
La descripció de l’edifici actual ens diu ; gran masia senyorial de planta rectangular i orientada de nord a sud. Teulada de doble vessant. Està construïda en dues fases, conservant però, tota la construcció primitiva. La segona fase és feu davant de la primera per engrandir la casa. La façana principal, de nova construcció està orientada a l'oest, amb grans balconades al primer pis i galeries amb arcades al superior. La porta principal es troba a l'antiga façana, a llevant. És d'arc de mig punt dovellat; damunt de la porta hi ha un matacà, restes de l'antiga fortificació, amb blocs tallats i en filades, amb dues espitlleres al centre, una vertical i estreta i una altra al damunt d'horitzontal, la part inferior buidada i la superior segueix la decoració de la cornisa de l'edifici. La paret nord té diversos finestrals; un d'ells amb decoracions neoclàssiques. Hi ha també una finestra renaixentista emmarcada per una llinda de pedra amb decoracions florals i per dues columnes amb capitells decorats amb motius animals i vegetals; al damunt hi ha una cornisa amb decoració geomètrica. Sobresurt per damunt de la casa una torre rectangular. El parament és de pedres tallades i col·locada en filades.
Al segle XIX i XX, s'han fet moltes reformes a la casa, engrandint-la i restaurant-la; la més important fou la dels anys seixanta del segle XX, quan es va reformar tota la façana sud, convertint-la en la principal, ens agradarà tenir noticia dels autors de les ampliacions i reformes a l’email castellardiari@gmail.com .
Tenim constància d’alguns elements patrimonials d’aquesta nissaga :
Moli a Santa Susanna. Riner (Solsonès)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17604
Molí a Clariana de Cardener (Solsonès)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40895
Vista parcial de Can Xixons de Riner vora una riera
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8633/rec/27
Això reforça, si calia, la tesis relativa al topònim Xixons, que derivaria del nom del cereal xeixa (blat de superior qualitat), així doncs Xixons seria 'el mas dels camps de xeixa'
Capella de l’arcàngel Sant Miquel (que pertany a la gran casa de Xixons), del segle XVII, amb un origen potser de llegenda que explica que s’havia bastit vora el camí per tal que els caminants s’encomanessin a Déu durant el viatge, i que ara és oberta només el diumenge més proper al dia del sant.
https://www.geocaching.com/geocache/GC7Y5VJ
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»