L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona,
18/04/1889 – 16/06/1942), li afegeixo la O al nom propi, perquè a ell, com a mi
mateix, quan varem neixer, la dictadura franquista, no ens va permetre
inscriure el nom en altra llengua que no fos la castellana, els en diuen
ESPAÑOLA
https://www.diba.cat/es/web/mirem-el-passat/biografies-fotografs
Retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana , Camí i Fontsagrada al fons, poble de l'antic
terme de Sant Serni, actualment del de Gavet de la Conca, a la comarca del
Pallars jussà
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5197/rec/12
 |
| Fontsagrada. |
La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii”.
En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda.
Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què figura com a sufragània de Santa Maria de Vilamitjana.
L’edifici descrit en aquesta visita era una petita capella sense fonts
baptismals.
Home i nens, i capella de Fontsagrada al fons
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5192/rec/59
Hom pensa que la capella actual que retratava Joaquim Guasch Drudis és
posterior a la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general
Franco enfront del govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, i ens agradaria tenir noticia del seu autor a l’email
castellardiari@gmail.com
la llegenda de Fontsagrada, que pretén explicar el nom del poble: diu que un dia un pastor, quan ja es retirava cap a casa, va trobar una vella molt pobrament vestida que buscava cargols en un lloc molt desavinent. La dona ho justifica per la seva extrema pobresa. Llavors el pastor li donà tot el que duia al sarró, amb tot el que no s'havia menjat per dinar. La vella li digué aleshores: En paga pel teu bon cor, aquesta serra ja no serà mai més seca. Abans que apunti l'alba de demà, sigues aquí, i llavors sabràs per què.
El pastor ho feu, i en arribar en aquell lloc, el sorprengué la remor
d'aigua que provenia d'un lloc on no n'hi havia hagut mai: una abundosa font
havia brollat en aquell lloc exacte. El pastor i la gent del poble
interpretaren que la vella era una santa o la mateixa Mare de Déu, i que la
font era sagrada. Per sempre més es va conèixer aquell lloc amb el nom de
Fontsagrada.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»