Es podria dir que els jueus tenen “ debilitat “ per matar infants, així a (Mt 2,13-18) s’escriu : Quan els savis se n'hagueren anat, heus aquí que un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep, i li digué: «Aixeca’t i pren l’infant i la seva mare, i fuig cap a Egipte. I estigues-hi fins que t’ho digui, perquè succeirà que Herodes buscarà l’infant per matar-lo».
Ell s’aixecà, prengué de nit l’infant i la seva mare, i es retirà a Egipte
(...). Llavors Herodes, veient-se burlat pels mags, s’enutjà molt, i va manar
que matessin tots els nens que hi havia a Betlem i a les seves rodalies, de dos
anys en avall (...).
Benjamin Netanyahu, en la seva fugida endavant s’enduia milers d’infants,
amb la col·laboració ACTIVA de mig món,
i la PASSIVITAT de l’altre mig :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
A Peramea – PETRA MEDIA - , https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31180, els
Sants Innocents, comparteixen el patronatge amb Sant Cristòfol / Menna http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/12/goigs-als-sants-innocents-peramea.html
Peramea, pronunciada Premea o Premeia en català pallarès, és una vila de la
comarca del Pallars Sobirà.
El poble s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint
d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli. Aquesta roca el
defensa dels forts vents del nord i es converteix en l'element de referència
visual obligat, als peus del qual s'inscriuen les cases que s'estenen fins a
trobar la carretera que, provinent de Gerri, continua cap a Bretui i Montcortès
enllaçant a la fi la vall de la Noguera amb la del Flamisell.
El recinte del poble es pot assimilar a una figura geomètrica quasi rectangular de mides aproximades 150 metres x 70 metres recorreguda paral·lelament a la seva dimensió més llarga per dos carrers porxats que amb una llargària de 120 metes i 130 metres respectivament permeten accedir sense esforç a totes les cases.
Originàriament aquest recinte es devia tancar a voluntat, restant
l'interior infranquejable, i no és casual que sigui a les edificacions més
noves on apareixen les obertures més importants cap a l'exterior.
L'església inicial, romànica, fou totalment refeta en època barroca i
encara remodelada a principis del segle XX, ens agradarà tenir noticia de l’autor
de la remodelació a l’email
castellardiari@gmail.com
.jpeg)
.jpeg)
Fotografies de Jordi Contijoch Boada
A l’interior de l’església es conversa una talla de la Mare de Déu,
actualment venerada en un altar lateral i coneguda popularment com la Mare de
Déu del Remei. És una talla de fusta policromada que fa 64 cm d’alçada total.
Maria apareix asseguda, en un cofre escambell motllurat, i tant ella com el Nen
porten afegides unes corones d’un model barroc molt tardà. També fa uns anys
que es va restaurar la seva policromia, amb uns resultats molt deficients, tant
per la seva desencertada interpretació com per la manca de registres previs a
la intervenció.
La Mare i el Nen presenten una composició típica dins d’aquestes talles ja tardanes, on l’Infant, que seu frontalment sobre el genoll esquerre, aguanta amb la mà esquerra el llibre de les Escriptures, mentre beneeix amb la mà dreta. Maria fa l’acció de sostenir l’Infant i, a la vegada, amb la mà dreta aguanta una petita bola.
El petit setial desproveït de respatller, on seu la Verge, és una representació molt esquematitzada d’un senzill escambell amb dues motllures horitzontals, del qual tan sols es presenta la cara frontal i el sòcol.
De la talla original, ni la Mare ni el Nen no porten corona. Maria duu una toca al cap de color blau verd, que deixa veure els cabells ondulats i li cau discretament sobre les espatlles. Va vestida amb una túnica vermella que li arriba fins als peus, d’escot rodó i rivetejat amb un galó daurat i subjectada amb un cenyidor de nuada llarga. De les espatlles li cau un vel llarg de color blau, rivetejat també com la túnica amb un galó daurat. La Verge el recull amb la mà per la banda esquerra i al mateix temps sosté l’Infant, mentre que per la dreta se li doblega per sobre del seu genoll.
La Verge descansa els peus, calçats, sobre un sòcol poligonal ben definit. Contràriament, l’Infant porta els peus nus que just li surten per sota la llarga túnica, també de color vermell i amb el coll rodó i rivetejat amb un bordó daurat. El Nen mostra els cabells ben pentinats, una mica llargs i enrinxolats en el clatell.
Amb aquests grups escultòrics apareix una dificultat, molt generalitzada, en voler precisar-ne la datació, ja que molta imatgeria d’aquesta és de producció local i manté tècniques i models molt arcaics. Tot i així, en aquesta talla veiem uns quants elements en la tipologia dels personatges que donen unes pautes suficients per a assignar-hi una datació avançada dins el romànic. Encara que en aquest conjunt es veu una presentació molt simètrica i d’una total frontalitat, el Nen ja s’asseu ben bé al costat esquerre sobre els genolls de la Mare. Els rostres ja tenen un tractament més subtil i els detalls de la boca i els ulls han estat treballats amb atenció. S’ha perdut la rusticitat dels rostres i, fins i tot, tant el Fill com la Mare apunten en les seves expressions un lleu somriure.
Cal relacionar aquesta marededéu amb un grup de talles que Walter William Spencer Cook y José Gudiol Ricart (1950) van definir com un grup o taller lleidatà que treballà al final del segle XIII. Les Verges de Cubells o de Cervera en són un exemple molt clar. Aquest grup lleidatà és un taller que treballa a part, que continua copiant models del segle XII i que en moltes ocasions aplica tècniques del pastillatge seguint la influència francesa, però al marge dels tallers tolosans.
És sorprenent el gran paral·lelisme que hi ha entre aquesta talla de Peramea i la imatge de la Verge de Cubells (Noguera), avui dipositada al Museu Diocesà de Lleida.
La publicació apareixerà el dia 28.12.2023,
dia en que es celebra la festivitat dels Sants Innocents.
Que la Marededéu , els Sants Innocents, Sant Cristofòl/ Menna i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»