La Torre del Bisbe, al terme de Sant Feliu de Llobregat, és coneguda també com Torre de Baix.
Va ser construïda probablement al segle XII, sobre una torre de defensa.
Als inicis del segle XIII va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de
Palou (XII - 1241) estret col·laborador del rei Jaume I
La casa va ser edificada sobre una antiga torre de defensa que li atorga el seu aire de casalot fortificat
. La casa ha sofert moltes transformacions al llarg
dels segles. La seva dedicació sempre ha estat fonamentalment l'explotació
forestal i ramadera i l'agricultura. Encara ara, alguns horts conreats a les
immediacions de la Torre del Bisbe delaten la continuïtat d'aquesta activitat,
tot i que segurament amb menys volum.
La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són
edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus
familiar.
Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons
la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen.
Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va
substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets
acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer
metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra.
Marian Vives i de Casanova, la retratava al voltant de l’any 1934, la incúria del Fons Estudi de la Masia
Catalana, pel que fa identificat correctament als seus col·laboradors, clama al
cel. Sou pregats de fer-nos saber el
lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?