L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), retratava l’any 1928 per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista
general de Mas Olzinelles i de la seva capella advocada a l’apòstol Sant Jaume,
al terme de Sant Fruitós de Bages, en
aquella època el propietari era el Sr. Torrentó de Cabrianes.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5105/rec/164
Patrimoni Gencat ens diu ; Mas d'estructura rectangular, amb coberta a
doble vessant i carener paral·lel a la façana. L'edifici es troba unit
mitjançant un pont cobert a l'església de Sant Jaume d'Olzinelles. La façana
principal, encarada al nord, és la que presenta més interès per haver estat
menys reformada.
Els baixos, sense obertures, només contenen el gran portal d'entrada, de
mig punt i adovellat. La primera planta, destinada a habitatge, té nombroses
obertures, de mida i distribució irregular, majoritàriament adovellades, algunes
amb decoració de tradició gòtica.
A les golfes, més baixes, les obertures són més escasses, també
adovellades, i de mida més petita. La façana de migdia ha estat molt reformada.
S'hi accedeix per un portal adovellat rectangular. Nombroses obertures han
estat convertides en balcons. S'han adossat cossos al cantó oest i nord-oest,
avui en molt mal estat. A la teulada, hi ha una torreta de 1,5 metres.
aproximadament, amb una petita obertura las quatre vents.
.jpeg)
Fotografia. Jordi contijoch Boada
El lloc fou repoblat desprès de la marxa dels sarraïns per famílies
procedents del poble homònim, nascut al redós del torrent d’Olzinelles,
actualment pertanyen al municipi de Sant Celoni al Vallès Oriental
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/les-necrpolis-de-la-diputaci.html
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?