Els germans Pere i Joan Estorch Salamó, retrataven l’any 1936, "Façana de Can Guillemi", a Montornès del Vallès, per als Fons Estudi de la Masia Catalana:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1932/rec/5
En demanava
informació al Servei de Gestió del Patrimoni de Montornès, i em deien; aquesta
casa és al terme de Vallromanes.
Vallromanes
formava part del terme de Montornès del Vallès fins l’any 1940.
El Mapa de Patrimoni
de Vallromanes en diu ; masia de planta quadrangular. Orientada a migdia.
Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha
fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer
pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment
està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a
l'entorn.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi
Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de Sant Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu.
Addicionalment
també ens va fer arribar consulta sobre la torre de sant Joaquim, ubicada també
a Vallromanes. No tinc coneixença respecte aquesta finca.
.jpg)
Si en teniu
dades sou pregats de fer-nos-les saber al’email castellardiari@gmail.com
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Podem, amb els mitjans tècnics i humans d'avui és feina senzilla, completar aquell projecte; feu-nos arribar imatges actuals a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?