El Francesc Blasi
i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratada entre 1929 i 1933, “ El bassot del Marian, als afores d'Ulldemolins “, a la comarca del Priorat sobirà.
El Salvador Palomar i Abadia (Reus, Baix Camp, 1956) , explica que els bassots són dipòsits tallats a la roca o excavats a la terra i bastits amb pedra –i aleshores impermeabilitzats amb calç o alguna altra mena d’argamassa o ciment– que recullen l’aigua de pluja i emmagatzemen.
N’hi havien de descoberts i de coberts, habitualment amb estructures de pedra seca fetes amb la mateixa tècnica que les barraques i cabanes de tros.
A més, solen ser construccions aïllades –encara que sovintegen en les proximitats de masets o casetes de tros–, tot i que la seva ubicació ve determinada per la necessitat de poder comptar amb una petita conca de captació d’aigua.
No cal dir que aquestes construccions són força abundants, sobretot en aquelles zones de rocam.
Disposar d’aljub propi - A Ulldemolins, però, els anomenen sempre bassots- atorgava valor a una propietat. Per això, quan un tros no tenia bassot , aljub o cisterna, fet que era prou freqüent, sobretot en àrees on la propietat estava força dividida, calia anar a cercar l’aigua a algun tros veí, d’acord moltes vegades amb pactes no escrits que es transmetien de generació en generació.
https://magmussol.blogspot.com/2012/01/pedres-amb-historia.html
https://www.revistacaramella.cat/wp content/uploads/2018/02/c18_palomar.pdf
Hem documentat barraques de pedra seca:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-joia-de-talamanca.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/santa-eugenia-de-relat-i-la-barraca-de.html
Poues de glaç:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html
I, fins havíem trobat imatge de com s’hi treballava:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-dels-pous-de-glac.html
http://www.miquelpuig.cat/2016/06/gel-al-pic-de-lestiu-els-pous-del-glac.html
https://www.lamira.cat/histories/2100/un-passat-fet-de-gel
Tines de pedra seca:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/les-tines-de-les-valls-del-montcau.html
Forns d’oli de ginebre:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/05/in-memoriam-els-forns-doli-de-ginebre.html
Tenim a Catalunya un tresor patrimonial inexplicat que constitueix sense cap mena de dubte un actiu turístic de primer ordre, està clar que no per a un turisme d’alcohol i drogues, sinó per a un turisme amb interessos culturals.
A nivell local. ningú vol recordar que Jesús perdonava a Sant Pere el fet que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, dissortadament continuem tenint entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!