No tinc amics, ni enemics, a Gaza i/o a Israel, em dolen per tant les
víctimes de un i altre costat. Dit això,
les noticies que ens arriben d’aquells indrets em trasbalsen moltíssim, i això
trobant-nos en una fase de "recuperació” ens ho fa, si cap, més feixuc. Que el bon Déu tingui pietat de tots.
Aquesta fase de “ recuperació” l’anava
portant més be que malament, recuperant les meves publicacions al bloc ConèixerCatalunya
Llegia a :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19974
Les primeres notícies documentals sobre l’església de Sescloses, advocada a Sant Joan Baptista, ara al terme de Peralada, a l’Empordà sobirà, daten del segle IX. L'any 866, en un precepte
de Carles el Calb, la cel·la monàstica de Sant Joan era confirmada com a
dependent de Sant Esteve de Banyoles.
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae38joan.htm
La possessió de l'església de Sant
Joan va ser causa del litigi al llarg del temps entre els monestirs de
Banyoles, de Sant Policarp de Rasés i posteriorment de Sant Pere de Rodes, ja
que l'any 944 Lluís d'Ultramar va donar Sant Joan Sescloses al monestir de Sant
Pere de Rodes.
El 1064 hi ha documentada la consagració de l'església de Sant Joan.
Durant el segle XIII era parròquia; fou agregada a Santa Maria de Castelló
d'Empúries com a sufragània el 1596.
En els murs laterals exteriors de la nau, s'han detectat reformes
efectuades entre els segles XVII-XVIII. El coronament del frontis cal datar-lo
entre els segles XVIII-XIX.
L'interior va ser reconstruït després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÏTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,
ja que s'havien esfondrat les voltes de la nau i de l'absis.
El 1969, durant unes obres de neteja, es van descobrir estructures
preromàniques amagades sota l'arrebossat, i un fragment de marbre blanc amb
relleus, probablement pertanyent a un sarcòfag paleocristià.
.jpg)
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-sescloses-peralada
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae38joan.htm
Fotografia de Germà Garcia i Fernández, 1995
.jpg)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Quan al topònim, Segons Josep Balari i Jovany1
(Barcelona, 11 de noviembre de 1844 - Barcelona, 1 de julio de 1904) Oríg. 109;
el Closa del toponímic Sant Joan ses
Closes no ve de clausa, sinó per Cros; es funda en la pronúncia Croses,
documentada des del segle XI: cella sancti Johannis de Crosis. Pot esser que
Balari tingui raó, però també és admissible que el canvi de clos en cros es
verifiques en una època molt antiga i
que no prejutgi res contra l'etimologia clausa.
Cros era antigament un substantiu que significava ‘clot’ (cf. Balari Oríg.
108), i segurament és de la mateixa procedència que el fr. creux (ant. crues) i
el prov. cros, ‘buit’, ‘clot’. Les formes romàniques citades semblen demanar
una base llatina vulgar *crosum, però no es veu d'on pugui procedir aquesta
forma des del moment que no s'admet l'opinió de Diez REWb 556, qui proposava el
llatí corrosum, ‘rosegat’, etimologia defectuosa per la incongruència de la ō
amb la ɔ oberta que es troba en les formes romàniques (cf. REW
2257). El suggeriment de Antoni Griera i
Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 de gener de 1887[1] - Castellar del Vallès,
el Vallès Occidental, 4 de desembre de 1973) (BDC, xx, 23), que cros pugui venir del llatí
clausum ‘tancat’, no és admissible ni pel canvi de cl en cr ni pel significat
irrelacionable de ‘tancat’ amb ‘clot’
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37202
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.