La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de Santa Coloma de Can
Cabra, al terme de Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà de la que ens
diu el Mapa de Patrimoni ; Església que
s'alça al capdamunt d'un turonet que domina la vall del riu de Llinars, a tocar
de la masia de Can Cabra.
Petita església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per
un absis. L'edifici pren l'orientació de llevant a ponent, amb l'absis al
costat est i la porta d'accés al de ponent. Al mur de l'absis, trobem una altra
obertura que obre cap a migdia, és una petita finestreta a mode d'espitllera. A
la part posterior de l'església hi ha una altra petita construcció adossada a
l'absis i que presideix el cementiri.
El cementiri queda emplaçat ocupant la part sud-est, a redós del temple i
delimitat un mur de pedra de poca alçada.
L'edifici està bastit amb carreus força regulars disposats en filades, i
cantoneres de carreus ben tallats. En època moderna la superfície exterior de
les parets van ser enguixades i emblanquinades. La nau presenta teulada a dos
vessants acabada amb teula àrab, interiorment és coberta amb volta de canó i
l'absis amb volta de quart d'esfera.
.jpeg)
Fotografia Jordi Contijoch Boada
La façana principal és la de ponent,
on trobem la porta d'accés al temple, formada per una obertura de llinda en arc
de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida i muntants del mateix
acabat, per damunt s'hi obre un petit òcul. La façana pren més alçada que la
coberta de la nau, i és coronada amb un ampli campanar d'espadanya de dos ulls,
de forma allargada i llindats en arc de mig punt; l'espadanya es clou amb una
coberta a dos pendents amb lloses de pedra local (no hi conserva campanes).
El topònim faria referència al conreu del lli. Està clar que en altres èpoques, ja que quan
el visitava Pascual Madoz e Ibáñez (Pamplona, 17 de
mayo de 1806-Génova, 11 de diciembre de 1870) en deia ; LLINAS. l. con ayunt.
en la prov., aud. terr., c. g. de Barcelona (18 leg.), part. jud. de Berga (2
1/2), dióc. de Solsona: sit. en una hondonada, rodeada de altas montañas, con
clima sano. Tiene 9 casas diseminadas, y una Iglesia parroquial . (San Acisclo y Sta Victoria) de
la que es aneja la titulada de Sant. Coloma, servida por un cura y un vicario;
con un cementerio contiguo á cada una de ellas; hay ademas una iglesia
particular (San Miguel) y el santuario de la Virgen de la Mata con misa en los
dias festivos. El término es muy corto; abunda de fuentes de buenas aguas, y le
cruza el rio Aiguadora; su terreno por
consiguiente, es poco, y no de buena calidad. produce.: trigo, centeno y patatas;
cria ganado lanar y vacuno, y alguna caza.
Que Santa Coloma i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.