Sorprèn la proposta del Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)pel topònim Estaràs ; EST(U)-ARATZ 'closa neta, l'esplèndida cleda'
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17940
Del topònim Mejanell, intuïm una relació amb “ mujal”del llatí MODIUS, 'muig', «mesura de capacitat»
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27913
Havia publicat d’Estaràs :
ESTARÀS. TESTIMONI DE L’AGONIA RURAL A LA SEGARRA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/estaras-testimoni-de-lagonia-rural-la.html
ALTA-RIBA LA GUAITA DE LA C-25. ESTARÀS. LA SEGARRA INFINITA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/alta-riba-la-guaita-de-la-c-25-la.html
CASTELL DE SANTA MARIA. LA SEGARRA INFINITA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/castell-de-santa-maria-la-segarra.html
LA CAROTA DE VERGÓS GUERREJAT
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-carota-de-vergos-guerrejat.html
LA CASA FORTA DE VERGÓS GUERREJAT
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-casa-forta-de-vergos-guerrejat.html
GÀVER, LA TORRE I L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. LA SEGARRA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/gaver-la-torre-i-lesglesia-de-santa.html
CASTELL DE VERGÓS GUERREJAT. ESTARÀS.LA SEGARRA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/03/castell-de-vergos-guerrejat-estarasla.html
De la Segarra se’n poden dir moltes coses, el que no es pot pensar però, és que la veureu/visitareu/coneixereu en un “ pim pam”.
A mi per exemple se’m havia “ escapat”
l’església advocada en el seu moment a l’apòstol Sant Pere, que forma - encara - un bonic conjunt amb la torre del
castell i el mas de Mejanell, accessible des de la sortida de Sant Ramón en direcció a Calaf, camí a mà dreta.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-mejanell-estaras
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31200
Patrimoni Gencat explica que l'església de Mejanell, advocada a l’apòstol Sant Pere, ha estat “transformada” i reutilitzada modernament com a graner, i està adossada, en direcció a migjorn, a un cobert agrícola.
L'edifici se'ns presenta d'una sola nau amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb ràfec de lloses de pedra que ressegueix el perímetre i coberta a doble vessant.
La porta original d'accés no es pot veure exteriorment.
Actualment, està situada al mur de migjorn de l'església, integrada al mur interior del cobert adjacent. Amb tot, s'hi poden veure, a la façana de tramuntana, una porta d'accés allindada situada prop de l'absis.
A la façana de ponent, hi ha una finestra amb llinda d'una sola esqueixada que dona llum a l'interior de l'edifici.
Finalment, situat a llevant hi trobem l'absis semicircular, cobert amb un quart d'esfera, unificada amb la coberta de la nau de l'edifici, a partir de reformes posteriors que van alterar l'alçat d'aquest absis.
El parament de l'església de Sant Pere és de carreus o carreuons poc
escairats, de mides irregulars i disposats en filades poc ordenades.
Tinc clar que se’m “escapaven” molts més elements patrimonials, alguns tinc l’esperança de trobar-los, retratar-los, i publicar-ho al Conèixer Catalunya , dit això, us prego que em feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com ; fotografies dels edificis que acollien les escoles abans i/o durant la dictadura franquista, fotografies de les capelles/ermites/oratoris, i per descomptat qualsevol element patrimonial que us sembli d’interès, com es deia en els dies l’Ermessenda de Valrà “ Val més molt que poc“.
Que l'apòstol Sant Pere i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.