https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38147
La Josefina Casadesús Bascompte, retratava
les restes conservades de l'antiga capella de Sant Sebastià de Garriguella a l’Empordà
sobirà , actualment “rehabilitada”, es
manté un dels arcs laterals de l'edifici. Es tracta d'un gran arc de mig punt,
bastit amb carreus de pedra ben escairats als brancals.
.jpeg)
La part superior de l'arc està format per lloses de pedra disposades a
sardinell.
La resta del parament està bastit
amb pedres sense treballar lligades amb morter.
L'obertura presenta una fornícula
central de mig punt, restituïda, apte per col·locar-hi la imatge.
Sota seu destaca un ampit sobresortit de pedra, per fer-hi les ofrenes.
A la part superior de la fornícula
hi ha una petita obertura rectangular.
La capella de Sant Sebastià fou fundada entre els anys 1347 i 1349, i té el
seu origen en una gran pesta de tifus i còlera que assolà la regió, com quedà
documentat en el cartulari de Vilabertran.
Aquestes capelles es fundaren com hospitals, fora de les muralles per una
qüestió de prevenció en les possibles infeccions.
Fou reedifica i engrandida l'any 1588.
Fa menys de 100 anys, ateses les greus mancances que es patien arreu, hi
havia confiança en la mediació de venerables, beats/es , sants/es , mares de Déu,..., el miratge del mal dit “
estado del bienestar “ va fer decaure aquelles devocions, a dia d’avui, en un
estat en situació de fallida econòmica, per raons diverses, corrupció, estultícia,
..., i amb una ciutadania fortament secularitzada, malats, persones grans i/o
sense recursos, pateixen la màxima desatenció en tots els àmbits.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37914
Can Teio, fa goig de veure.
Quan al topònim, diminutiu de Garriga en el sentit de 'varietat d'alzina' , i /o de 'terra no conreada on creixen mates i arbustos’