La Tuula Soini la retratava, i la qualifica de ‘ Capella’.
En relació al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que Censui procedeix d'una forma bascoide: çintçur-be (sota la gorja), en al•lusió al curs, molt engorjat, del torrent de Censui.
La vila de Sensui és documentada des de l'any 840 quan fou venuda al monestir de Sant Genís de Bellera, la vila i l'església de Sensui - ha tingut l’advocació de Santa Maria - estigueren vinculades a aquest monestir fins a la seva incorporació al monestir de Santa Maria de Lavaix; en la visita pastoral del 1758, ja amb l'advocació de Santa Bàrbara, l'església era sufragània de Sant Martí de Rivert.
L’any 1904 Sensui formava part de la parròquia de Sant Adrià de la diòcesi de Lleida, de la qual fou segregada i annexada de nou a la parròquia de Rivert, del bisbat d'Urgell. Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars.
![]()
Edifici d'una sola nauu cobert amb volta de canó apuntada reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular que connecta amb la nau mitjançant un arc presbiteral. L'absis està flanquejat per dues absidioles de planta rectangular formant com un transepte. Hi ha dues finestres, una de doble esqueixada, a la façana sud de l'absidiola i l'altra d'una sola esqueixada, a la façana oest. Presenta un campanar d'espadanya de dos ulls. Les façanes són llises, amb motllura al ràfec de l'absis central. La porta està a la façana sud. L'aparell és de carreu irregular amb filades uniformes.
En relació al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que Censui procedeix d'una forma bascoide: çintçur-be (sota la gorja), en al•lusió al curs, molt engorjat, del torrent de Censui.
La vila de Sensui és documentada des de l'any 840 quan fou venuda al monestir de Sant Genís de Bellera, la vila i l'església de Sensui - ha tingut l’advocació de Santa Maria - estigueren vinculades a aquest monestir fins a la seva incorporació al monestir de Santa Maria de Lavaix; en la visita pastoral del 1758, ja amb l'advocació de Santa Bàrbara, l'església era sufragània de Sant Martí de Rivert.
L’any 1904 Sensui formava part de la parròquia de Sant Adrià de la diòcesi de Lleida, de la qual fou segregada i annexada de nou a la parròquia de Rivert, del bisbat d'Urgell. Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars.
Edifici d'una sola nauu cobert amb volta de canó apuntada reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular que connecta amb la nau mitjançant un arc presbiteral. L'absis està flanquejat per dues absidioles de planta rectangular formant com un transepte. Hi ha dues finestres, una de doble esqueixada, a la façana sud de l'absidiola i l'altra d'una sola esqueixada, a la façana oest. Presenta un campanar d'espadanya de dos ulls. Les façanes són llises, amb motllura al ràfec de l'absis central. La porta està a la façana sud. L'aparell és de carreu irregular amb filades uniformes.