Llegia que l’església parroquial de Riumors - en la documentació antiga (villa) Riubeuri
Mortui (segle X) ‘rius morts, estancats’
- està advocada a Sant Mamet; a Catalunya la semblança del seu nom amb el verb
«mamar» va fer que s'associés el sant a aquesta acció. Així, es desenvolupà la
tradició – mai confirmada - que d'adolescent va restar en plena natura sense
cap aliment i les femelles de bèsties salvatges l'havien mantingut amb la llet
dels seus pits. Joan Amades Gelats
(Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) diu que era invocat per les mares que
alletaven per tal de tenir més llet, dient "“Sant Mamet, feu-me tenir
força llet”.
Patrimoni Gencat ens diu que l’església que retratava l’any 2018, l’Eugeni Lahuerta Alsina ; Edifici aïllat que
es troba a l'entrada del poble, des de la carretera de Fortià. És una església
de planta rectangular amb una sola nau.
A la façana hi ha la portalada, rectangular, amb una fornícula sobre la
llinda, amb la imatge de la Verge Maria i el nen Jesús. Més amunt hi ha un
petit rosetó i a sobre d'aquest una petita finestra. La testera de la façana
està de corada amb unes corbes, coronades al punt més alt amb una creu. La
torre campanar és de planta quadrada, però el cos superior és octogonal, amb
quatre arcades de mig punt, i que acaba amb una terrassa coronada per unes
pilastres inclinades que s'ajunten a la part alta. A l'altre costat de la
façana s'havia projectat un altre campanar semblant, que mai es va arribar a
fer però del que es conserva el cos inferior, quadrat. A la façana lateral
esquerra veiem una porta rectangular tapiada, i una finestra sota la teulada. A
l'altra façana lateral trobem dues finestres en arc de mig punt i a sobre
d'aquestes dues peties finestres.
L'interior del temple que retratava l’any 2009 , el Jacob
Casquete Rodríguez, està encalcinat i arrebossat, als murs laterals hi ha
altars laterals, imbuïts.
L'espai del presbiteri queda
delimitat pels esglaons que el separen de la nau i pel fet de no obrir-s'hi
capelles laterals.
Que Sant Mamet i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.