El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església parroquial d’All, advocada a la Marededéu, al terme d’Isòvol que surt
esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell,
en un document escrit l’any 819 , que
segurament però, fou redactat més tard, a finals dels segle X.
Gràcies als treballs arqueològics duts a terme l’any 2003 es va poder constatar l’existència de les restes d’un absis anterior a l’església romànica existent, construït en planta de ferradura, i sobre la qual s’assenta l’estructura de l’absis de l’església romànica del segle XII. Per les característiques de l’estructura en ferradura es considera que es tractaria de les restes d’una antiga església del segle X . D’aquesta església només se’n conserva la part de la capçalera.
És un edifici construït al segle XII d’una sola nau de tres trams, capçada
a llevant per un absis semicircular. La planta de la nau és trapezoïdal i
s’eixampla cap a l’absis. Originalment
devia estar coberta amb volta de canó però amb posterioritat, es van fer
obres a principis del segle XV, va ser substituïda per un embigat de
fusta. Al costat nord té unes capelles
adossades afegides tardanament.
Està edificat amb carreus de pedra gris i vermella. L’absis presenta a l’exterior una finestra
adovellada i un fris sostingut de petites
mènsules algunes encara visibles.
A la part sud-est de l’església es troba el campanar de planta quadrada amb arcs de mig punt.
La part més destacada de l’església
és la bella portalada de migdia que pertany a la primera meitat del segle XIII.
Està composta de tres arquivoltes i decorada amb motius escultòrics vegetals i
humans. La segona arcada és sostinguda per columnes amb els capitells i les bases esculpides amb
escenes; l’arquivolta interior està decorada amb boles i la central reposa sobre dos capitells amb
escultures que representen personatges.
El conjunt està emmarcat sota un guardapols horitzontal
Durant el procés d’ intervenció arqueològica es van repicar les parets de l’absis i la cúpula i es van posar al descobert restes de pintures romàniques de temàtica molt senzilla però força ben conservades.
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Les
pintures imiten un carreuat combinant el color vermell i negre, corresponen al
segle XIII i devien formar part del mateix projecte constructiu de l’església
romànica encara existent. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven
dues talles procedents de l’església, una
Majestat del s. XIV i la talla de
la Verge de l’All , obra en fusta
policromada al tremp amb relleus d’estuc i restes de full d’estany colrat
datada cap el 1200.
Al juliol del 2009 la reproducció de
la imatge de la Mare de Déu d’All va tornar a presidir l’església de Santa
Maria.
https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/mare-de-deu-dall/anonim/015917-000
Ens agradarà rebre els Goigs que es canten en aquesta església a l’email
castellardiari@gmail.com
El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica reconegut
solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el
normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa“,
que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa
clarament els valors masclistes d'aquella cultura . La permanència almenys des de 1714
en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal
aquesta forma herètica. L’Església al
llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i
amb tots els respectes, TOTES ELLES son prescindibles, no però, la Marededéu,
oi?.
Que la Marededéu, i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.