La població d’Esterri ha tingut molta devoció a la Marededéu D’Àneu, mal
dita Santa Maria- una més de les “ castellanades “ que acaben acceptant-se com
a “ normals - a banda
de l’aplec, hom hi acudeix a demanar
protecció o donar gràcies, per demanar pluja en anys de sequera, o per demanar
protecció sobre pestes o guerres tant a nivell individual com a nivell
col·lectiu
El títol “ Marededéu“ és un dogma de l’Església catòlica reconegut
solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el
normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa“,
que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa
clarament els valors masclistes
d'aquella cultura . La permanència
almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos
s’admetés com a normal aquesta forma herètica.
L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques
santes, dit això, i amb tots els respectes,
TOTES ELLES son prescindibles, no
però, la Marededéu, oi?.
https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08mari.htm
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/145
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/goigs-santa-maria-daneu-la-guingueta.html
L'església de la Marededéu d'Àneu és situada prop de la Noguera Pallaresa,
dins el terme de la parròquia d'Escalarre, a la plana de la Vall d'Àneu.
De l'antic conjunt monàstic només hi resta l'església al costat de mal anomenada
Casa de Santa Maria, conjunt d'edificacions, probablement bastides sobre les
antigues dependències.
El temple és una construcció romànica del segle XI, molt reformada al segle
XVI.
Originàriament era de planta basilical, de tres naus i tres absis.
D'aquesta estructura només s'hi conserven els murs perimetrals i l'absis
central, amb decoració llombarda i tres finestres de doble esqueixada.
A llevant apareix un únic absis, molt més estret que la nau, de planta
semicircular i precedit per un ampli arc presbiteral.
El segle XVI l'ordenació de l'espai va ser completament variada: les tres
naus van ser convertides en una sola, que es va cobrir mitjançant uns grans
arcs diafragma apuntats que sostenen embigat de fusta a dues vessants.
Exteriorment els murs són totalment llisos, sense cap tipus d'ornamentació,
tret de l'absis.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven les pintures murals que
decoraven l'absis, que destaquen per la seva originalitat iconogràfica i
qualitat plàstica.
Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de
Cultura, s'observa que la coberta de l'edifici estava en mal estat, s’ha
reformat la coberta utilitzant biguetes de fusta i teules de llicorella, tot
seguint l'estil arquitectònic pallarès. També s'han modificat amb una
estructura de fusta els forjats del cor i de les galeries laterals de la planta
primera.
La façana presenta una revestiment irregular d'estuc tradicional de morter
de calç, en canvi a l'interior els paraments són de pedra vista amb un rejuntat
de morter de calç, i en punts concrets hi apareix un revestiment de la mateixa
tipologia de morter.
