La Vicky Ens, pública una perspectiva de l'església de Sant Vicenç de Sarrià, que sorprèn força.
Llegia que l'església de Sant Vicenç de Sarrià és citada per la documentació des de l'any 987, el temple anterior a l'actual però, fou bastit, en els mateixos terrenys, entre 1379 i 1403.
Aquella església estava sota la jurisdicció eclesiàstica de l'abadessa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. El retaule major d'aquella església gòtica, pintat entre 1455 i 1460 per Jaume Huguet i el Mestre de Castelsardo, es conserva parcialment en el MNAC.
L'any 1779 es decidí dotar l'antiga vila d'una església de majors proporcions i s'encarregà el projecte al mestre de cases barceloní Josep Mas Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808). Una Reial Cèdula d'Obres emesa l'any 1781 permeté l'inici d'unes obres que es perllongarien fins a l'any 1816. Tanmateix, l'església fou beneïda el 1789, quan es donaren per acabats els treballs de la façana principal, tot i quedant per erigir la torre nord.
L'any 1936 en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l'arxiu i l'església foren incendiats i es destruí la seva decoració interior, inclòs el gran retaule major obrat per Nicolau Traver entre 1788 i 1793. Tanmateix, al transsepte es conserva el retaule del Roser, una interessant obra salomònica tallada per Agustí Pujol entre 1617 i 1619.
L'any 1940 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) restaurà l'església i construí un nou tabernacle al presbiteri, decorat amb pintures al fresc de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) .
Que Sant Vicenç , elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians , valencians, bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.